Irène Némirovsky en aquest escrit ens ambienta en un París d'entreguerres. Comença just abans de la Gran Guerra, i descriu la vida de les famílies de classe mitjana, centrant-se en els personatges que seran els protagonistes d'aquesta història durant dues dècades.
Els capítols son curts i es van succeint a mesura que passa el temps i es va definint l'actitud i tarannà de les persones davant la vida que porten. És interessant el canvi que representa l'acabament de la Primera Guerra per a la personalitat dels protagonistes que l'escriptora ens descriu amb gran habilitat literària. Aquest canvi arriba amb el que ha representat l'angoixa de participar en una guerra perduda i el fet de voler renéixer amb activitats sense escrúpols i il·lícites, apareixent nissagues de nou rics que només els interessen els plaers i les disbauxes, deixant de banda la humanitat. De totes maneres el penediment arriba quan torna la Segona Guerra, que la realitat obliga a tornar a començar, però d'una altra manera de plantejar-se la vida.
Com sempre, les dones i les criatures són les més castigades que han de sobreviure amb les penúries dels temps que han de viure.
Vull destacar els capítols que defineix les retirades d'ambdós fronts de guerra, que deixen al lector força compungit pels detalls que l'autora ens exposa amb els pensaments del personatge principal, que és militar voluntari en la Primera Guerra i mobilitzat a la Segona.
Una bona història per definir una part del segle XX, i que desgraciadament crec que la història es repeteix en el segle XXI en moltes parts del nostre món i que els humans no n'aprenem.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada