Dues Opera prima

Dues blogaires han publicat els seus primers exemplars.

Maic - Tina Vallès

A l'altra banda del riu - Roser Caño

No conec personalment a la Tina Vallès, però el seu relat m'ha semblat sublim. La ingenuïtat d'un infant de vuit anys esperant un pare ideal, explicant en primera persona les seves vivències i els seus pensaments, pendent de les anades i vingudes de la mare i amb un germà immobil que sembla que no hi sigui, ens ha fet posar la "pell de gallina" en molts moments de la història.

Només són 86 pàgines que et fan entrar en un realisme contundent. Una mostra de com en poques paraules ben escrites, es poden dir dir moltes coses.

***

La Roser Caño la vaig conèixer amb ocasió de la 12na. trobada d'Ateneuesfera i ens va portar de regal aquest recull de contes amb la il·lusió que representa poder publicar un exemplar, el qual ens va dedicar amb molt d'afecte.

Admiro la capacitat imaginativa de la Roser que a través d'aquests relats ens manifesta la disposició del ser humà de l'acceptació dels canvis que en la seva vida es produeixen. Són tretze les faules que s'inventa per explicar-nos circumstàncies viscudes per personatges de la seva creativitat, en alguns moments veritablement kafkians. Desitjo que la il·lusió manifestada amb la gestació d'aquest volum que ha pogut veure la llum, sigui preàmbul en un futur, per a un nou germà.

***

Aniversari

Justament ara fa dos anys que vaig encetar el blog. El que vaig començar com una aventura ha estat per mí com un regal. Era una inexperta en aquest món i encara que en part continuo essent-ho, el blog m'ha donat peu a poder connectar amb persones que a través dels seus escrits m'han ajudat a reflexionar en moltes coses de diferents àmbits.

No sóc de fer gaires comentaris, ja ho vaig dir una altra vegada, però això no treu que passi pels blogs com una exal·lació, m'hi entretinc en els que trobo temes que m'interessen, ah! i això si, m'inculpo que a vegades si els apunts són massa llargs, els llegeixo en "diagonal", és un defecte que tinc, però que exposo amb tota llibertat.

Només volia agrair a tots els que hem anat comunicant-nos per mitjà de comentaris, que durant aquests dos anys m'han suposat un alicient per anar continuant i tenir idees per exposar. També vull agrair a "Ateneuesfera" l'oportunitat que m'han donat d'assistir als debats de blogaires, que han estat molt rics per conèixer gent amb molta empenta i que alguns gràcies als seus blogs han pogut debatre fins i tot temes socials.

Espero poder anar continuant amb aquesta eina de llibertat, que tant m'aporta personalment.

***

Nova experiència

Avui he encetat un nou blog (enllaç)

Davant l'experiència de la florida de la orquidea, que durant cinc anys la he estat vetllant com una criatura al bressol només amb fulles verdes, canviant-la de lloc i regant-la poquíssim amb aspersor, es veu que de tant protegir-la i mimar-la ha decidit donar-me una sorpresa. Amb la il·lusió de compartir aquest esdeveniment, he pensat de crear un nou blog només per imatges, una mica per iniciar una idea que no és que sigui original, però que fa temps que em rondava pel cap.

Ignoro com sortirà, però per provar que no quedi.

Ja aniré fent experiments i assajos amb imatges i si voleu gaudir-ne, us convido a compartir-ho.

***

Ateneuesfera 2.0

Una taula parada amb dolços de tota mena, ens va rebre ahir dissabte a la tarda per fer la tertúlia d'una trentena de persones convocades com Ateneuesfera amb l'objectiu de fer-la petar arran de iniciatives blogaires de tota mena. El marc va ser, com sempre en el lloc emblemàtic de l'Ateneu Barcelonès. Com sempre la bona predisposició de tothom i principalment del convocant i amfitrió, van fer que la reunió fos de gran interès en quan a l'exposició dels temes que en fan ressò en els seus blogs els nous blogaires convidats, i que van ser els primers en fer les exposicions.

Vam comprovar l'efectivitat de molts blogs que van començar amb objectius incerts i que es van desenvolupant cap a objectius fins i tot reivindicatius, amb molta força opositora a decisions polítiques, gràcies a la tossuderia dels seus creadors.

Una discrepància força animada va sorgir cap al final de la reunió arran dels 2.0. No perquè no es veiés la utilitat del Twitter a nivell professional, ja que va surgir un bon exemple aclaridor, sino que aquesta eina fós indiscriminadament utilitzada a nivell públic.

És la segona vegada de la meva assistència, moltes cares ens vam retrobar i altres, les noves que van assistir, van ser de força interès a nivell personal i tertulià. Potser encara hi mancava una mica de decisió a l'hora de fer preguntes, i moderació una mica més estricta per evitar protagonismes excessius, però crec que aquesta timidesa es podrà superar en les properes trobades, que espero no es facin esperar massa.

***

Vetllada literària

Ahir vaig assistir a la presentació del llibre "L'inici del capvespre" de la escriptora Júlia Costa, el qual va ser presentat per l'editor Jordi Fernando i el periodista/escriptor Jordi Cervera, a la Casa del Llibre, lloc habitual de "parada i fonda" en les meves passejades, com he dit ja alguna vegada.

Hi havía moltíssima gent, no hi cabíem en el lloc assignat. Va ser la primera vegada que vaig saludar a la Júlia Costa. Per casualitats de la vida, fa tot just una setmana, que dues persones molt allegades a les nostres vides comunes, han fet possible que jo coneixés a la Júlia. M'ha semblat un pecat no haver compartit amb ella el seu blog abans (La panxa del bou) enllaç. És com he conegut la seva trajectòria literària i també una mica la seva personalitat. Tinc l'esperança i el desig de poder coincidir amb ella en una altra activitat, que no és precisament literària, d'aquí a uns dies, per poder-la conèixer més a nivell d'amistat. Crec que al ser una persona de la mateixa generació, he constatat que podem tenir moltes vivències en comú i compartir aquestes experiències que la vida ens ha anat oferint.

Espero que aviat podré poder recomenar el llibre "boca-orella", tal com va dir el seu editor, si més no "boca-vista-blog". Segons la sinopsi, crec que promet. Així que acabi el que ara em té retinguda, començaré "L'inici del capvespre" i ja us el comentaré.

Fins aviat, Júlia, i Felicitats.

***

Speaker's Corner

Fa dies que hi ha una certa polèmica entre blogaires, arran dels resultats de l'entrega de Premis Blogs Catalunya 2008, de blocs en català que es va celebrar a Girona. No ho segueixo d'aprop, però he llegit alguna cosa.

Vaig descobrir els blogs quan un amic universitari de la meva filla, va anar als EEUU a treballar i anava enviant als companys, les seves cròniques, vivències i fotografies per mitjà d'un blog. Així no havia d'escriure un a un per explicar-ho. Ho vaig trobar fantàstic.

Aquest moviment s'ha extès com una taca d'oli i jo mateixa m'he ficat amb les meves aportacions personals i que em serveix de "divertimento" i de fer anar el cervell. Penso que els blogs son els Speaker's Corner de la xarxa, ja que publicament dius el que vols, et llegeix també el qui vol, i qualsevol pot dir-te la seva. Acaba essent un mitjà interactiu.

Per això, aquestes pica-baralles blogaires de quí té el dret de merèixer més un premi que un altre, ho trobo francament deplorable. Hi ha gent completament anònima i de totes les edats i "status", que fa unes bones aportacions que a mí m'ajuden a reflexionar i a descobrir coses. En canvi hi ha gent erudita amb una certa prepotència blogaire, que acabes no tenint ganes de llegir-los. Sempre he dit que els premis ajuden a fomentar les iniciatives personals en tots els àmbits, però quan es deriven cap a interessos personals, acaben amb una certa degeneració.

***

Internet i –memòria històrica-

Ahir en S. que navega sovint per Internet, em va mostrar una sèrie de blogs de gent jubilada, un blocaire dels quals de més de 70 anys, autodidacte, publicaba unes poesies molt dignes de la seva pròpia collita. Un dels paràgrafs que em va agradar el reprodueixo aquí.

L’ignorant no és aquell que no sap de lletra,
és qui no vol saber i nega allò que no coneix.
L’ignorant pot ser culte i mal orientar l’intel·lecte,
com el psicòpata, que sent intel·ligent, fa ús erroni
de la intel·ligència.

Això va ser motiu per pensar que realment hi ha un abans i un després d’Internet.

El fenòmen dels blogs ens posa en contacte amb gent anònima exposant vivències i dèries que d’altra manera no tindriem ocasió de conèixer. A més de l’exercici de la memòria que això representa per les persones grans.

Recordo que quan per primera vegada vam sentir a parlar de la xarxa i que en el nostre país en un futur proper s’instal·laria aquesta bogeria, vam anar a una “demo” de Yahoo no sé a on, i varem manipular una pantalla. Vam quedar estorats al veure que entràvem a EE.UU. i navegant, es podien comprar cases de pel·licula per mitjà de la xarxa.

No sé quan fa de tot això, però em sembla una eternitat. A casa tenim Internet des del 1997 i vam començar amb aquelles històriques connexions a través del fil telefònic, sortosament substituïdes pel cable directe. També cada vegada més, es fa gairebé imprescindible tenir un ordinador per persona, i més la gent jove, que pot anar arreu amb el seu portàtil i connectar-se a Internet en els espais Wi-Fi que cada vegada ni han més.

Tot això és una realitat que tenim i espero que en un futur no llunyà, encara descobrirem més la utilitat de la xarxa en el nostre món global.