Premonicions

J.W.Waterhouse

A vegades em diuen que sóc una mica "bruixa" pel que fa a avançar-me en alguns esdeveniments, en parlo, i després suceeixen. Em passa sovint i potser que decideixi també a comprar-me una bola de vidre!.

Vaig parlar de la Loteria Nacional en un apunt, el mes de desembre de l'any passat (vegeu) confirmant la meva decisió de no tornar a comprar més Loteria Nacional si els beneficis no anaven a parar a la meva gent i al meu poble. Si consulteu els comentaris d'aquest apunt, veureu que també eren premonitoris.

Amb la recent notícia de les noves Loteries catalanes, sóc de les que, evidentment, no trobo malament aquesta proposta. Ignoro si tindran èxit, pero els meus auguris són positius, ja que molta gent pot pensar com jo i desitjar que els beneficis es quedin a casa, sobretot que el 30% sigui destinat a afers socials que bona falta ens fa després de les retallades en aquest sector. Ja sé que hi ha opinions per tot, però hi ha gent que és negativa de mena i qualsevol iniciativa gobernamental la troben malament. La necessitat d'aconseguir nous ingressos i remuntar, és ben patent i tots hi hem de col·laborar, malgrat que no ens agradin massa en aquest cas, els jocs d'atzar.

A nivell polític el debat està servit. Després de les noves incorporacions dels equips de futbol, a casa nostra, aquest estiu parlarem també de loteria SI o loteria NO. Que hi farem!

***

Començo a decidir

Avui entrem a l'hivern i demà serà el dia que hi haurà el sorteig de la Lotería Nacional. Enguany segur que la sort no trucarà a la meva porta, atès que no he adquirit ni un sol número de la tant preuada loteria nadalenca. Potser és la primera vegada a la vida que no participaré en el sorteig.

No sóc gens aficionada als sortejos però sembla que en el clàssic tots hi hem caigut un dia o altre. Les imatges del senyor calb anunciant-nos la felicitat, ja fa temps que no les veiem i enguany han estat altra vegada canviades per les imatges d'un món futurista, que per cert, les he vist només al cinema, i realment és un espot molt bonic, i que deu haver costat força calerons, però ni així ha pogut engrescar-me. Ho tenia decidit!

Des de fa uns anys ha anat disminuint el meu interès en tenir alguna participació i només per inèrcia mantenia el dècim de la feina, que anava a buscar puntualment cada any des de la meva jubilació i així em servia d'excusa per veure als ex-companys. Aquest any he decidit acabar les visites. Molts dels ex-companys han estat dispersats i allunyats del seu lloc habitual de feina, altres han demanat trasllat i molts dels que queden ara en el meva antiga ubicació, que també ha estat traslladada,  la majoria em són pràcticament desconeguts.  Hi han hagut retallades i molts canvis, l'ambient ja no és el mateix i la gent està trista i no només per motius econòmics. Per això a hores d'ara em sento incòmoda, malgrat això reconec que alguns potser els agrada la meva visita. Per tant, fent la reflexió de que els diners que hauria d'invertir tantejant la sort, anirien a parar, com sempre, a unes arques on no tenen fons i amb destinació insegura, ras i curt,  he decidit no comprar ni un euro de Lotería Nacional. Ja ni ha prou de regalar dinerons a qui no s'ho mereix, i menys en aquests moments!

En el nostre país cada vegada es necessiten més diners, el govern central incompleix els seus deures, no vull col·laborar en una aportació voluntària del que és aquesta Loteria, i el poc que pugui estalviar prefereixo invertir-los ben invertits en les persones que realment els necessiten, la meva gent, i a casa meva, per tant, començo a decidir.

***