Compàs d'espera (II)

Ha tornat diverses vegades. Avui diumenge l'hem vist al matí. Li agrada el pinso i se'l veu rodanxó. L'hem filmat i el veiem content.

Els pardals entorn meu saltaven i reien

amb pensaments que no puc dir,

però al mes petit moviment que feien

sabrieu el plaer de llur fremir.

"Versos de primavera primerenca"

W.Wordsworth

***

Compàs d'espera

Sempre m'han agradat els ocells. El pit-roig és el meu predilecte per ser un ocell molt proper als humans quan el trobes a la muntanya, el qual t'acompanya a vegades quan fas camí entre boscos.

Darrerament he tingut una visita gairebé diaria al balcó. L'he vist al matí i diverses tardes quan el sol comença a davallar. No vaig dubtar en proveir-lo d'una mica d'aliment, ja que picotejava entre els testos emmig de les fulles de les plantes. Vaig poder fotografiar-lo. L'ocell era per mi desconegut i he intentat esbrinar per mitjà del Google a veure si trobava alguna imatge d'algún de semblant i n'he trobat una que me'l recorda molt. El tallarol capnegre.

Ara fa un parell de dies que no vé. Em sap greu, ja que m'havia acostumat a la seva presència. Penso a on estarà i si té el refugi a prop. Seguiré esperant com una enamorada al seu estimat.

***