Jornada de reflexió

En un dia com avui, i amb la tranquil·litat que dóna un dia diferent com el que estem vivint, m'he permès seleccionar alguns paràgrafs d'una cançó de Joan Manuel Serrat, el qual enguany commemora cinquanta anys de la seva trajectòria com a cantant i cantautor.

En el piromusical de la Mercè li van dedicar un espai a la seva música la qual va acompanyar l'esclat de pirotècnia que dins un blog musical de l'acte varem poder seguir. No sé perquè però avui, dia de reflexió, m'han vingut al cap els primer compassos que també podríem lligar amb aquest dia que penso que no em sé avenir de la buidor de mitings i estira i arronsa als quals hem estat sotmesos. Per això val la pena pensar amb aquestes paraules que podem adaptar-les perfectament:

Hoy puede ser un gran día,

plantéatelo así,

aprovecharlo o que pase de largo,

depende en parte de ti.

Dale el dia libre a la experiencia

para comenzar,

y recíbelo como si  fuera

fiesta de guardar.

Hoy puede ser un gran dia

imposible de recuperar,

un ejemplar único, 

no lo dejes escapar.

Que todo cuanto te rodea

lo han puesto para ti.

No lo mires desde la ventana

y siéntate al festín.

Pelea por lo que quieres

y no desesperes

si algo no anda bien.

Hoy puede ser un gran dia

y mañana también.

Com diu la cançó, hem d'aprofitar que aquest dia no passi de llarg de la nostra memòria. Dificilment viurem un altre episodi com el que hem estat vivint aquests darrers mesos. La Història n'està plena de moments i la gent que els han viscut, els quals, malauradament no sempre han estat de joia, no els ha pogut oblidar.

I demà, més, més compàs d'espera i esperança, més desig, més il·lusions per encetar un procés que encara hem de començar a viure i pacientment poder arribar a aconseguir les nostres fites de poder gestionar els nostres propis recursos, tant malbaratats per personatges corruptes i manipuladors.

***

El dia després del N9N

JA HEM VOTAT!

Escola Lys-S. Gervasi

Vedrunes-Gràcia

Una vegada més, els catalans hem demostrat la nostra maduresa, la nostra voluntat de treballar, la nostra implicació en els afers de la nostra comunitat. Hem tornat a treure pa de les pedres, a fer valer els nostres drets sense violències a no fer cas als farols de poker del nostre superb i conqueridor Estat veí, que només entén de mà dura, de treballar amb l'esquena dreta i obvia la democràcia del segle XXI.

Mai com ahir vaig recordar al nostre estimat Pau Casals al bell mig de les Nacions Unides:

PARAULES DE PAU CASALS A L’ONU - 24 D’OCTUBRE DE 1971

Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)

Com deia el Mestre Casals, els catalans varem tenir el primer Parlament democràtic europeu (veure) i això ho portem en els nostres gens. Hem de seguir, no ens ho posaran fàcil, hem arribat a un punt de no retorn, però tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a véncer i mai com ara amb les armes de la democràcia.

***