Turó de la Rovira

Estem immersos una vegada més en les altes pressions amosfèriques. Inversió tèrmica amb baixes temperatures i boires a les planes, i altes a les muntanyes.

Envejant les fotografies que la gent envia als programes del "temps" de les televisions, ens hem desplaçat una altra vegada al Turó de la Rovira per veure si en podíem fer-ne també alguna de xula i a més, contemplar el panorama de la ciutat des d'un lloc elevat que malgrat la contaminació evident, era esplèndid i fins i tot la neu del Pirineu se'ns mostrava a la llunyania. És curiós i distret intentar reconèixer edificis i barris. És una bona manera de sortir del "cau" i gaudir d'un espectacle que només a mitja hora de casa i amb el transport públic que et deixa ben a prop, a més de estirar les cames, arribes a un indret enlairat que a hores d'ara està força concorregut.

L'any 2011 varem pujar-hi en ocasió de la inauguració de l'espai, i vaig fer una entrada al blog (vegeu). Estava tot molt ben acondicionat i ajardinat amb rètols informatius de la memòria històrica. Avui ens ha sorprés que estigués tot vallat i en obres amb paviments aixecats, camins invalidats i substituïts per escales, la qual cosa ha fet que la pujada per arribar-hi hagi estat una mica dificultosa atès que ens hem embrancat per una drecera impracticable que al final ens ha dut al camí correcte. Tota una aventura per uns jubilats al voltant de la setantena, però que amb orgull hem demostrat que encara estem en forma. Realment hem estirat les cames ben estirades.

L'oasi del Restaurant Delicias del Carmel on serveixen suculentes tapes, ha estat un bon lloc per fer el vermutet abans del retorn a casa. Un petit plaer per recordar.

***

Memòria històrica

Ahir va fer 75 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona.

Una noia de 16 anys ho explicava així al seu promès que estava empresonat a la zona nacional:

..línea y hallé mi idea en el mismo dia de su terminación.

Aquesta noia era la meva mare.

El primer escrit és del 6 d'abril del 1937, una targeta postal del Servei Nacional de les Milícies Antifeixistes de Catalunya i la darrera carta encara escrita en català, està datada el 18 de gener del 1939, a partir d'aleshores la llengua castellana va ser obligada en l'intercanvi de correspondència. El castellà era obligat d'emprar-lo atès que totes les cartes arribaven obertes i la censura militar estava present en sobres i comunicacions.

Les darreres notícies del pare des del captiveri van ser el 18 de juny del 1939. L'alegria del retorn va ser immensa.

***

Una troballa

Aquest llibre per mí ha estat una troballa. Durant unes horetes de "temps mort" que varem tenir durant la nostra estada a Ordesa, vaig estar furgant a la Biblioteca de l'Hotel i el vaig trobar. És un petit estudi de l'any 2007 sobre els Bunkers de la linia P que el seu autor José Manel Clúa Méndez va fer arran d'un testimoni que durant més de set anys va tenir al seu càrrec la construcció i supervisió d'una bona part de la línia defensiva d'Aragó. Aquest testimoni és el General Jesús Fontana Alcántara, oficial de l'Arma d'Ingeniers de l'Escala Superior.

Vaig estar força estona fullejant-lo i em va encuriosir i també em va interessar, atès que l'exemplar molt ben documentat, va ser per a mí una descoberta, atès que davant el desconeixement del tema,  observar les fotografies dels militars en els tallers de construcció, a més de fotografies també d'arxiu, de documents d'inspeccions signades, encara l'any 1969, amb el segell de "SECRETO", em va sorprendre. El llibre també exposava fotografies d'obres inacabades i amagatalls en diversos indrets del Pirineu d'Osca, per emplaçaments de metralletes.


Es veu que a partir de l'any 1944 fins l'any 1957 el govern de Franco va construir una gran línia defensiva dels Pirineus, on es van construir o projectar milers d'assentaments fortificats per por d'una invasió terrestre per part dels països veïns. Els arranjaments diplomàtics entre Espanya i les potències occidentals van paralitzar-ne la construcció.

L'autor d'aquest volum, en va publicar un altre d'anterior, la idea dels quals volen servir per cridar l'atenció d'unes construccions avui oblidades i amenaçades, perquè puguin ser recuperades amb finalitats turístiques i divulgatives com a part del patrimoni històric. Opino, que amb el soroll que es va  produir arran de l'aprovació de la Llei de la Memòria Històrica, dificilment se'n sortiran, almenys però serveixen perquè una tafanera com jo, n'hagi fullejat un exemplar, en una biblioteca perduda d'un Hotel de muntanya i faci servir el blog per donar-ho a conèixer.

Fofografia d'un bunker trobada a Internet

***

 

Vigílies de la consulta per a la Independència de Catalunya

Visitant l'espai recentment inaugurat del Turó de la Rovira, sobre la memòria històrica de la ciutat

Ocupació de Barcelona. Acabament de la guerra a Catalunya, 1939

L'enorme superioritat en material de guerra de què disposava el general Franco, amb l'ajut decisiu de les tropes colonials del Marroc, de les tropes feixistes italianes i de la Legió Còndor nazi, s'imposà ràpidament sobre les forces republicanes, les quals hagueren d'anar replegant-se cap a la frontera francesa.

"Vestido de soldado, con botas de montar, te hablo hoy, enero de 1939, recien liberada; te hablo por este micrófono de radio como desde una reja, como se habla otra vez a una novia. Detrás de la reja estás, amada Cataluña, contemplando el yugo de mis flechas de Amor con que de nuevo hemos de uncirnos en sacro y eterno matrimonio". 

"Mis rivales -los rivales de España- ahí los tienes: apuñalados en el suelo. Como peleles. Todas las riquezas que te ofrecieron allà se las llevaron aquellos celestinos, traidores y cobardes que consintieron un día tu huida del hogar hispánico".

Gimenez Caballero, Amor a Cataluña

¡BARCELONA FUE AYER LIBERADA!

"A las dos de la tarde, SIN DISPARAR UN SOLO TIRO, las fuerzas Nacionales, al mando del insigne general Yagüe, entraron en Barcelona".

"Cual ave fènix, España renace, es libre ya de esta taifa de infames que la condujeron al vilipendio y al ludibrio".

"El separatismo cernil, abyecto, criminal, de los traficantes de la horda, no podia conducir más que al caos, a la destrucción, a la expoliación, al robo y al crimen. Es ley divina y humana que las pasiones que se generan en el odio, que se saturan en el rencor, conduzcan fatalmente a donde han llevado a Cataluña los miserables que la inculcaron en su odio a España. Y eran las tropas españolas, de nuestro Ejército mil veces victorioso, las que venían nuevamente a liberar del crimen, del deshonor, de la vergüenza, del hambre y del caos a la Barcelona inmortal que escribe hoy las páginas más brillantes de su historia. En esta Barcelona, cuna un dia del 13 de septiembre de 1923, con un Caudillo excelso, augusto, que nos recordaba otro Caudillo insigne, con una explosión popular que nos traía con fulgores de gratitud y de emoción el recuerdo de otra manifestación gloriosa, entraron ayer las tropas nacionales, con una disciplina, con una marcialidad, con un entusiasmo, con una fe, SIN DISPARAR UN SOLO TIRO, de que no existen precedentes en la historia".

Fragments extrets de "Catalunya sota el règim franquista"

Edicions catalanes de París 1973

 

L'INSTITUT CATALÀ D'ESTUDIS POLÍTICS I SOCIALS, INSTITUCIÓ CIENTÍFICA que va funcionar clandestinament a Barcelona, rebé l'encàrrec de realitzar un ampli estudi sobre la situació dels Països Catalans sota el règim del general Franco. Posteriorment es va reeditar amb el nom de l'autor:  Josep Benet i Morell.

***