Illes malteses, un arxipèlag de pas

Un arxipèlag de pas, mai tant ben dit, el que van ser al llarg dels mil·lennis, aquestes illes emergides de la mediterrània. Unes roques nomenades Malta, Gozo i Comino, que han anat rebent la influència de moltes civilitzacions i pobles, els quals han anat deixant la seva empremta cultural i que han configurat la idiosincràcia dels actuals habitants que s'enorgulleixen de ser com són, una barreja d'europeus i africans, que lluiten com qualsevol societat dels nostres dies.

Hem estat uns dies descobrint aquest entorn cultural de les illes Malteses, els quals han estat molt fructífers per conèixer un patrimoni arqueològic neolític, d'uns temples que els historiadors consideren que es van construir pels navegants de pas, en les seves rutes pel mediterrani, els quals són un veritable tresor per a la humanitat. També es creu que Sant Pau va fer-hi estada fugint de les persecucions romanes de Roma, que ha donat lloc al nom a unes interessants catacumbes del segle I nomenades de sant Pau, les quals sembla que van estar en us fins el segle IV. En aquestes visites hem tingut el privilegi de comptar amb una excel·lent guia autòctona, amb una bona preparació que ens ha fet gaudir d'uns llocs considerats Patrimoni de la Humanitat.

Temples de Tarxien. 3600-2500 A.C.

Estàtua de la part inferior d'un cos

Catacumbes de Sant Pau. Segle I-IV D.C.

El segle XVI les illes van ser cedides als cavallers de l'orde de Malta, per l'emperador Carles V, a canvi d'un insòlit impost anual, de l'entrega d'un falcó per a la pràctica de la falconeria molt de moda a l'època. Aquest orde religioso-militar va governar durant dos segles i va deixar-hi també notables empremptes religioses i polítiques, com Catedrals i Basíliques barroques amb riques ornamentacions que els maltesos conserven en òptim estat.

Co-Catedral de Sant Joan de La Valetta

El que pot sorprendre al turista-visitant que espera trobar platges idíl·liques d'una illa mediterrània, és la total manca d'arenes. Les illes son veritables "roques" com ens deia la nostra guia, només dotades de costes amb espadats i coves. El clima és ventós i humit i els estius són difícils de soportar. La manca d'aigua fa que es vegin extensions àrides i menys vegetació que d'altres illes mediterrànies. Ens va donar la sensació d'estar visitant un país àrab, per les infraestructures urbanes i per les casetes unifamiliars dels habitants de les poblacions, on es veien ubicats al damunt, els dipòsits d'aigua potable que segons sembla és perquè el govern ha de fer us de dessaladores per l'abastiment a la població.

Paisatge verd primaveral

Vaig trobar un país en procés desconstrució-construcció. A part dels interessants nuclis medievals amurallats i organitzats pel visitant, la resta són enderrocs de vivendes velles per construir-ne de noves. Els carrers i voreres intransitables i plens de forats. El nucli turístic on ens van ubicar, Sant Julian's, malgrat ser d'obra nova, malauradament presenta un veritable fracàs arquitectònic, pensat per turisme nocturn i de "copes" com molts dels espais turístics de les costes de la nostra península, i a més en procés d'edificació. El nostre hotel, malgrat ser un quatre estrelles, i amb molta capacitat, no compta amb cap espai per estada dels hostes, està pensat només per fer-hi nit, i amb una certa incomoditat per accedir als espais gastronòmics.

Badia de Sant Jordi

Em dol, que aquests llocs sucumbeixin a l'especulació sense escrúpols d'aquest turisme de masses que no té aturador. En el cas de Sant Julian's es va menystenint l'indret de la petita badia de Sant Jordi, que tot sigui dit, la platgeta és artificial amb sorra importada.

Malgrat tot, l'experiència viatgera sempre és positiva, per l'aportació cultural que se'n deriva, i per descobrir raconets pintorescos com el port de pescadors on vàrem fer-hi estada per dinar.

Pintoresc port de pescadors de Marsaxlokk

***