Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turquia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turquia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 de març del 2010

La darrera princesa otomana

Infantesa feliç a Istanbul

"Arriben per fí al vell Istanbul. Es creuria una altra ciutat, un altre país. Després del frenesí sorollós de Gàlata, aprecien la calma dels carrerons vorejats de boniques cases de fusta, amb finestrons tancats i alts murs, darrera dels quals sobresurten els xiprers. Arreu, arcs de pedra i escales de cargol que porten a placetes ombrívoles. Més enllà, prop d'una mesquita, un kavedji ha estès una tela amb cordes, a l'abric de la qual uns homes silenciosos xarrupen cafè, absorts en una partida interminable de jaquet, o somnien tot fumant el narguil."...

Adolescència controvertida al Líban

"Batallons de núvols de foc i cendra s'enfilen cap a l'oest en formació compacta. És l'hora del crepúscle. Els ocells, perduts, giravolten pel cel perseguint el sol. La terra respira per fi, desembarassada de les petjades de l'home, i de les seves fondàries brolla la saba que perfuma l'ambient. "

Frustració a Badalpur (Kashmir)

"No us podeu imaginar el que és un poblat indi", escriu Selma a la seva mare. "Des de les terraces de palau, els murs de tàpia, terra premsada assecada al sol, i les teules de palla sense batre tenen un aspecte poètic. Però quan hom s'hi acosta... un tuf acre us puja a la gorja; és la sentor dels excrements humans, que si no hi poseu atenció podeu trepitjar en qualsevol moment, ja que els camperols evacuen per tot arreu i preferentment al més a prop possible del poble. D'altra banda no se n'amaguen pas, car aquest és l'acte més natural del món! De manera que, quan passeu en palanquí, podeu veure'ls ajupits tot al llarg del camí, amb una profunda expressió de meditació en el rostre. No obstant això, no hi he vist dones."....

Plenitud i decadència a París

Al saló blanc i or de la casa Nina Ricci, on les senyores s'intercanvien les últimes xafarderies tot esperant la presentació de la col·lecció de primavera, tots els caps es giren: acaba d'entrar una jove vestida amb un sari turquesa; la segueix un home ja gran amb una llarga túnica negra. Una maharani?... S'esperava una bellesa bruna, com les sobiranes de Jodhpur o de Kapurthala, però aquella maharani tindria gairebé l'aspecte d'una francesa, si no fos pels pòmuls alts i els ulls estirats vers les temples; russa, sens dubte?...

**

Tres etapes de la vida de Selma , la protagonista de la novel·la:
De part de la princesa morta, la lectura de la qual ens va ser recomanada també pel guia del nostre viatge a Turquia l'any passat. L'autora, Kenizé Mourad, ens relata la vida novel·lada de la seva mare, una de les últimes princeses de l'Imperi otomà, que va haver d'exiliar-se amb la família al Líban amb motiu de la desfeta, tot just quan era una adolescent.

Kenizé Mourad va néixer a París i va ser educada en escoles europees. Periodista de professió no va conèixer a la seva mare, i amb un epíleg força interessant, ens diu que va reconstruir la seva història consultant llibres, diaris de l'època i els arxius de la família dispersats.

El llibre consta de més de 700 pàgines i s'ha convertit en tot un clàssic de la literatura universal.

Al principi de la novel·la, durant la infància de Selma, la descripció d'Istanbul amb les riqueses dels palaus Topkapi i Dolmabahçe quan eren habitats pels seus sobirans, tornes a reviure aquelles sales que has trepitjat fa només uns mesos. La vida d'aquella nena contemplant la ciutat amb el Bòsfor, les visites familiars, les festes, la contemplació dels dansaires dervitjos amb les seves cerimonies religioses, et va mostrant aquella societat que ja anava canviant amb les seves revoltes i amb els seus líders com Mustafà Kemal.

L'exili al Líban, dóna un canvi radical en l'educació de Selma. El seu casament a cegues amb un rajà indi de Lucknow, a la zona del Kashmir, que malgrat ser educat a Eaton i Cambridge, les seves arrels es mantenen fidels als orígens, i fan molt difícil l'adaptació de la princesa en aquella societat.

Finalment les revoltes per la independència de l'Índia, les guerres entre xiites, sunnites i hindús, i els problemes afegits de convivència, fan inevitable el retorn de Selma a Europa, i s'instal·la a París amb el seu fidel eunuc, on es retrobarà amb la societat que deixà al Líban.

La novel·la acaba amb l'entrada dels nazis a París i les conseqüències derivades d'aquell fet. La continuació de la història és en un altra novel·la "El jardí de Badalpur" centrada en la recerca de l'autora del seu pare i les seves arrels, la qual espero llegir en un futur.

M'agrada llegir aquestes novel·les il·lustrades que et van instruint en la història, i són reflexe dels esdeveniments passats, i més quan has pogut visitar els països que surten en les seves pàgines.


***

dimecres, 25 de novembre del 2009

Amb els sentits posats a Istanbul

Hi havia una vegada una terra on abundaven les criatures del Senyor i parlar massa era pecat......
Introducció d'un conte turc .... i un d'armeni



La bastarda d'Istanbul - Elif Shafak

Acabo de llegir aquesta novel·la, una de les lectures recomenades pel guia català del nostre darrer viatge per terres turques.

No deixa indiferent. És una novel·la escrita el 2006 que va sacsejar Turquia i va portar a l'autora a judici per "insultar al poble turc", per les referències que en fa al genocidi armeni del 1915.

L'argument es basa en dues families unides per un secret i separades per dos continents: Amèrica i Europa. La història té lloc entre dos estats americans, Califòrnia i Arizona i la ciutat d'Istanbul. La família de California és d'origen armeni i exiliada en primera generació i l'altra viu a la ciutat d'Istanbul. Dues noies joves d'aquestes famílies, arriben a trobar-se i les dues els uneix motius molt semblants. Intenten fer recerca de la seva identitat a Istanbul. En la família turca de l'antiga Constantinoble no hi han homes, han anat morint i no han superat mai els 41 anys d'edat, i les dones són las que han quedat per guardar els costums i els records a través de les generacions. En un ambient matriarcal marcat per les religions, l'agnosticisme i els secrets, es desenvolupa aquesta història fascinant a la Turquia d'avui amb tantes contradiccions.

Amb una prosa excel·lent, l'autora ens endinsa en la riquesa de la cultura turca, i amb totes les excel·lències de la gastronomia tradicional. Hi ha una particularitat al començar els capítols, en els quals l'autora afegeix sota del número corresponent, noms de fruits secs, aromes d'espècies, pells de cítrics, etc. ingredients gustatius i olfactius que trobarem dins de cada capítol per instruir-nos en els costums dels menjars i tradicions en els moments de reunions familiars.

En els agraïments finals, l'escriptora, d'origen turc que viu entre Istanbul i Tucson on treballa a la Universitat d'Arizona, expressa la seva gratitud a les nombroses famílies armènies i turques que la van allotjar als seus domicilis, van cuinar per ella i van explicar la seva història personal, malgrat la dificultat que suposa rememorar un passat dolorós.

Un llibre per recomenar, potser perquè en aquest moment encara tinc els propis sentits posats a Istanbul.

***

divendres, 30 d’octubre del 2009

Circuit turístico-cultural per Turquia

Ja hem tornat d'un interessant circuit per terres turques.
Feia temps que volíem fer aquesta experiència i els nostres desitjos s'han dut a terme. Han estat uns dies de bellugar maletes amunt i avall, però no ens ha decebut gens aquest país tant important per la nostra cultura.

Hem tingut la sort de tenir la companyia de dues persones entranyables que ens han fet de guia. En Haluk, professor d'Història d'un institut d'Istambul, nacionalista turc que ens ha endinsat en la història del seu país amb força coneixement i pedagogia, i que ens ha fet gaudir de la seva terra. També no ha quedat enrera el nostre guia català en Lluis Miquel, professor també d'Història de la Universitat Autònoma, i expert en Turquia entre d'altres, que amb molta cura ens ha estat donant classes magistrals d'història europea durant les llargues tirades d'autocar, i amb final feliç de recomenació de diversa literatura adient. A tots dos voldria agrair-los la seva professionalitat i dedicació que han tingut amb nosaltres, ja que hem tornat amb les motxilles plenes de coneixements.



El circuit va començar a Istanbul. Vam volar fins a Ankara, seguint amb autocar fins a Nevsehir (Capadòcia), Konya, Antalya, Pamukkale, Efes, Pergamon, Izmir i altra vegada volar cap a Istanbul amb transfer fins a Barcelona.




Penjo algunes fotos per il·lustrar el post, però en breu, quan les hagi ordenat, en penjaré al marge del bloc, algunes més. N'hi han de força boniques.



Interior Mesquita blava






Estampes cotidianes


La gent



Sortida del sol 7 a.m.
Posta del sol 5 p.m.


No cal dir, que en el Sorrobloc, anirem relatant la nostra experiència viatgera.


***