Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 d’abril del 2013

El Passeig de Gràcia

Tal com el seu nom indica, el Passeig de Gràcia és per passejar-hi. Ho faig sovint i no me'n canso mai. Sempre trobo el que busco, exposicions, llibreries, cafeteries, aparadors i botigues per tafanejar, i turistes, molts turistes. Fer un cafè i badar veient-los passar, és d'aquells plaers cotidians dels que deixen sempre un bon regust.

A les exposicions de La Pedrera no s'hi pot passar de llarg. Ara hi tenim una mostra de les fotografies de Chema Madoz, un artista l'obra del qual és propera a la poesia visual.

Recordo que quan vaig obrir el meu altre blog, Lluna de Març, vaig tenir la idea de que em servís per projectar-hi algún tipus de fotografies sense paraules per deixar anar la imaginació, però la meva capacitat artística no és tant reeixida com aquests creadors que ens mostren aquest món de metàfores amb els objectes cotidians que ens envolten.  

L'exposició finalitza el 28 de juliol, i m'atreveixo a recomanar-la a les persones que els agrada Joan Brossa atès que hi trobaran moltes semblances. Són treballs d'un enginy peculiar, de joc imaginatiu en blanc i negre i que amb una sola vegada potser no n'hi ha prou. Cal aturar-se davant de cada fotografia i deixar-se anar.

El mes de febrer, la cadena estatal TV2, va emetre un reportatge sobre aquest artista, el qual enllaço seguidament. Veurem un artista-fotògraf d'art contemporani, poeta de la imatge creador d'un món propi. Malgrat que la durada és de 58 minuts, crec que és força interessant, i animo a dedicar-hi aquests minutets qualsevol dia, a qualsevol hora, o abans d'anar a dormir.



***

divendres, 30 de novembre del 2012

Segle de les llums i de grans pensadors

Novena classe de: Història de Catalunya a través de l'art.


Lluis XIV-Pintura: Hyacinthe Rigaud

Fent un salt en la Història ens hem posicionat a finals del XVII i endinsat al XVIII, fent especial esment a Lluis XIV, el Rei Sol, i la seva cort versallesca, pel seu llarg regnat de rei absolut, i que el seu règim va influenciar força als reis europeus imperants. L'Antic règim, anomenat pejorativament pels revolucionaris francesos  després d'aquells absolutismes europeus, va culminar amb la Revolució Francesa el 1789.

Aquells reis controlaven els impostos i el comerç internacional i que amb noves vies de comunicació amb el Nou continent, passant per les Costes d'Àfrica, va esdevenir el comerç d'esclaus per treballar especialment en els cultius de les terres americanes. Es calcula que de 10 a 15 milions de persones van ser esclavitzades i tretes dels seus llocs d'orígen, entre el 1650 al 1860.

Atès el gran moviment marítim que s'esdevenia, les classes privilegiades donaven "patents" a pirates perquè assaltessin naus enemigues, i la pirateria va ser una manera de viure legalment de productes que es transportaven d'una banda a l'altra.

Veient que la societat havia d'avançar amb nous coneixements, Lluis XIV, va instaurar la Societat de les Arts i Ciència, i va facilitar la investigació de nous mètodes per a l'agricultura.


Instauració Societat -Pintura:Charles Le Brun (1619-1690)

Camperols-Pintura Pieter Brueghel el Vell. Segle XVI

A les nostres terres les normes que regien aquesta agricultura eren caduques, i els camperols subsistien com en èpoques medievals, amb fortes repressions, per la qual cosa les sublevacions a Catalunya i a València eren constants.

A Espanya va morir el rei Carles II, el darrer  de la Casa dels Austries, el qual havia mostrat sempre la seva feblesa física, potser deguda a  un grau de consanguinitat familiar del 25,4%. Sense descendència i amb un fort conflicte internacional per la successió, va començar la Guerra de Successió que va durar 14 anys i de la qual, els estats de la Corona d'Aragó en van sortir greument perjudicats amb els setges borbònics i van haver de capitular a favor del nou rei Felip V, el qual va abolir tos els drets de la Corona d'Aragó, mitjançant el Decret de Nova Planta.

13 mesos de Setge a la ciutat de Barcelona


La primera meitat del segle XVIII va ser el Segle de les llums i de grans pensadors, pel resorgiment de filòsofs com Isaac Newton, Voltaire o John Locke, que defensaven el pensament i la raó i l'estat de la persona perquè tingués accés a l'educació, fossin quins fossin els seus orígens. Aquests pensaments influiran en certa manera a les monarquies per donar un tomb a la llibertat de pensament i la tolerància religiosa.

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, serà el monarca que proposarà canvis i defensarà la monarquia parlamentària, amb els tres poders separats, mentre les altres monarquies europees encara van seguint essent absolutes.

Tres fets importants a destacar a partir de la segona meitat del segle XVIII:

La guerra de la Independència americana al 1776; la signatura de la Constitució americana establerta pel president George Washington el 1787, la qual afectarà a tot el món; i la Revolució francesa el 1789 que portarà un abans i un després en les estructures socials i al panorama mundial.


La classe varem acabar-la mencionant i recomanant l'exposició: "Indianes 1736-1847", de la qual vaig publicar-ne un apunt el mes de juny passat en aquest mateix blog. Aquest periode va ser de gran esplendor pels catalans després de la derrota del 1714. El país va resorgir amb aquelles manufactures, amb un comerç arribat de terres asiàtiques i posteriorment distribuït a Europa. Aquesta capacitat de tirar endavant, és un do que ens omple d'orgull com a poble i que considero no hem d'oblidar.




***


dimecres, 21 de novembre del 2012

La Història segueix...

Cinquena, sisena i vuitena classe de: Història de Catalunya a través de l'art.


Atès que no m'ha semblat gaire rellevant exposar els temes de les darreres classes, ja que varem anar donant voltes sobre els primers comtes catalans, i de com es va anar configurant el nostre país a partir de Guifré el Pilós i el poder de les Abadies, per tothom sobradament conegut, he optat per saltar l'Edat Mitjana per comentar alguna cosa de l'Edat Moderna, quan el Renaixement italià a finals del segle XV va esdevenir un punt d'inflexió. L'home comença a qüestionar-se moltes coses i Copèrnic comença a divulgar que la terra és rodona.

Va ser una època força important a nivell cultural. Els nobles italians comencen a interessar-se per omplir els seus Palaus d'art pictòric i tapissos, el tema i la tècnica dels quals, ha esdevingut un tomb del que va ser l'art medieval. Tornen les figures de la mitologia grega i romana, copiades de les restes que es troben en les excavacions que s'han fet per construir noves ciutats, atesa la demanda d'espai que a resultes de les croades de l'Edat Mitjana va comportar un desplaçament de gent per tota la mediterrània.
Rafael Sanzio  (1512-1514)

Mentre a les regions italianes el moviment cultural anava eixamplant horitzons, en el nostre país va esdevenir la Unió de Castella i Aragó amb una política de pactes amb casaments europeus i perfilant monarquies cada vegada més i més absolutistes, amb les conseqüents manques de canvis i amb immobilismes centristes.

A Catalunya anàvem fent la "viu viu" amb revoltes i amb les nostres institucions allunyades d'aquells Reis que tenien en ment anar expulsant jueus i conquerint terres als àrabs instal·lats a la Península. Després de l'època dels Grans Conqueridors, les riqueses d'or i plata expoliades del Nou Món, van fer desestabilitzar els països i es van invertir en guerres al vell continent.


Carles I
La dinastia dels Austries ens arriba al Segle XVI, quan el nét dels Reis que van expulsar als àrabs, va ser l'hereu de l'Imperi germànic per part de pare i hereu del Regne castellà per part de mare. Va ser educat en terres del Nord d'Europa i poques vegades venia a la Península per controlar les possessions. Sembla que tampoc parlava gaire l'idioma de Castella i amb problemes força rellevants que va haver d'afrontar tant a Europa com a Castella, com revoltes per evasió de riqueses (Los Comuneros de Castilla), Germanies a Mallorca i a València de camperols i artesans, protestes religioses de l'Església reformadora luterana,  i guerres de territoris amb el rei Francesc I de França, que per cert, va ser el protector de Leonardo da Vinci, el qual va morir en aquelles terres.


La treva de Niça de 1538, entre Francesc I de França i Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, i mediada pel Papa Pau III. Pintura de Taddeo Zuccari.


Felip II
El seu fill va ser qui va centrar per fi la Cort a Madrid ben entrat el segle XVI. Va ser quan construeix El Escorial per residir-hi, i el decora ja amb pintures d'artistes italians i grecs que van arribar a la Península per aportar els seu art. Va iniciar la contrareforma, impulsà la Inquisició i va expulsar als moriscs al nord d'Àfrica, al territori berber. "La armada invencible" va ser creada per lluitar contra els seus adversaris i van fer història les Batalles de S. Quintí contra els francesos i de Lepant contra els turcs, amb les quals les riqueses del regne van quedar molt malmeses.


La "Batalla de Lepant". Paolo Veronese. 1528-1588

Reflexionant sobre aquesta part de la Història, he fet mentalment un paral·lelisme amb la història recent que estem vivint, i no estem massa allunyats d'aquells reis absoluts que feien i desfeien, i malbarataven les riqueses que havien adquirit amb mitjans no gaire ortodoxos. Les corrupteles estavan a l'ordre del dia i el poble quan es cansava, iniciava revoltes i protestes. La Història segueix.....


***



dissabte, 20 d’octubre del 2012

Amalgama de cultures

Tercer i quart dia de classe del taller: Història de Catalunya a través de l'art.

L'interès que m'ha portat a fer aquest taller, és per conèixer les transicions culturals de les diverses migracions dels col·lectius que han arribat al nostre país al llarg dels més de 2000 anys d'història. Els segles ens determinen els imperis concrets, però les transicions són importants respecte a l'art.

Els grecs van ser poseïdors d'un alt nivell cultural, ens van aportar el seu bagatge intel·lectual i arquitectònic el qual els romans van anar transformant amb millores substancials de vies de comunicació i aglutinant coneixements de diferents llocs d'Europa que conquerien. Ens van deixar grans obres arquitectòniques i la seva organització i jerarquització de l'Imperi. La seva desfeta però va arribar per les moltes intrigues de poder que van anar succeint i que va culminar amb la divisió d'Orient i Occident.

Roma i Constantinoble van ser les dues capitals segregades de l'Imperi, i que el cristianisme va ser determinant a orient amb l'art bizantí, el qual, va beure de l'art oriental amb mosaics de figures estàtiques plenes de contingut il·lustratiu de fets cotidians i religiosos. Una mostra de la influència de Bizanci la tenim a les nostres terres en aquest frontal d'altar d'Avià, datat cap el 1200, que resta actualment en el MNAC. La posició de Maria és clarament d'aquesta influència.


Els pobles germànics es van anar introduint en les terres de l'Imperi. Eren gent forta i guerrera i en el segle V van entrar a Roma, i van seguir introduint-se a la península ibèrica pels Pirineus, els quals van adquirir part de la cultura romana i van barrejar el cristianisme amb la seva pròpia cultura implantant el sistema feudal o edat mitjana.

 L'art visigòtic entre els segles V i VIII, fa una transició de l'art romà al paleocristià amb influència bizantina. Les esglèsies de Terrassa en son un clar exemple.


En època visigòtica i següents, l'analfabetisme dins el poble era total i les jerarquies, per mitjà de l'art pictòric que va anant evolucionant cap a l'art pre-romànic, describia més el missatge "que volien transmetre" que "com ho volien transmetre".

Després d'un periode de transició que provenia de l'art bizantí, el romànic a Catalunya es va anar desenvolupant entre els segles XI i XIII. Les seves empremtes les trobem per tot el territori en formes arquitectòniques de gran bellesa, d'inspiració romana amb esglésies d'influència llombarda amb campanars quadrats i àbsis amb arcs de mitja punta.

 


 Els frescos pictòrics reben la influència també de Bizanci.



Coincidint amb aquesta expansió, en els segles VIII i IX l'Imperi Carolingi anirà creant els comtats catalans a la frontera dels Pirineus amb el nom de la Marca Hispànica, que van ser els predecessors dels comtes catalans, originaris de la dinastia carolíngia, els quals frenarien l'expandiment de l'Islam que venien anexionant territoris des de la mort de Mahoma l'any 632.

Aquells pobles eren d'un gran refinament cultural, experts en matemàtiques, arts artístiques, escriptura, etc. i contrastaven amb els pobles que trobaven a la península els quals els seus objectius eren les lluites territorials constants, la religió i la repoblació de les terres que anaven conquistant. L'Església des dels monestirs va ser compiladora de les cròniques i també ajudava amb contractes de vasallatge a donar assistència jurídica a la població i al seu feu.



Un dels comtes catalans que els historiadors ens han fet arribar més les seves gestes, va ser Jofre o Guifré "el Pilós", nomenat pels reis francs per repoblar la vall del Ter, va ser l'iniciador de la dinastia dels Comtes de Barcelona, amb la creació de monestirs per difondre el cristianisme per anar conquistant les terres dels àrabs. El seu fill va ser el primer abad del Monestir de Ripoll i la seva filla abadessa del monestir femení de Sant Joan de les Abadesses, dos exemples d'arquitectura romànica del nostre país de gran prestigi.

Ripoll

Sant Joan de les Abadesses

I amb força diàleg politico-cultural de diverses tendències, vam acabar la classe, esperant el proper dia continuar amb la llegenda del possible origen de les barres catalanes atorgat pel rei dels francs damunt l'escut del Comte de Barcelona, Guifré el Pilós.

Va ser una experiència dialèctica per no oblidar.

***


dijous, 4 d’octubre del 2012

Després del paleol·lític....

Segon dia de classe del taller: Història de Catalunya a través de l'art.

La classe ha començat amb més gent. Sembla que el primer dia encara hi havia persones gaudint de vacances estivals i avui hem fet el ple. La Mireia ha revisat durant uns minuts el que havía explicat de l'art rupestre per reconduir el tema, i així tothom ha pogut agafar el fil.


Les cultures al voltant dels grans rius (com l'egípcia) i després en serralades llindant les costes (com la fenícia) ha estat l'inici de la xerrada i de com els fenicis es van anar escampant per la mediterrània, arribant fins i tot a les illes britàniques creuant l'estret de Gibraltar.

És curiós tornar a retrobar-se amb la història que vam aprendre a primària i de com ens va ser explicada en el meu cas, en plena dictadura, amb una pedagogia mancada de detalls, per memoritzar-la i només amb breus pinzellades de com van arribar aquestes cultures a la península ibèrica.

Val la pena fer un revival de tant en tant i de tornar a rebre informació d'aquelles persones que amb voluntat d'anar més enllà (paraules del nostre President), ens van portar, la manera de treballar en equip, i ens van ensenyar a comerciar amb les seves obres d'art que portaven de l'antiga Mesopotàmia.

Aquell poble sorgit de les migracions semites, es van instal·ar a la costa oriental del mar mediterrani, un lloc farcit de boscos de cedres, els quals els hi van servir per construir les seves naus.


Ens van portar, a més de la seva cultura i maneres de pensar, pasta de vidre, figures de terracota, segells, monedes, troncs de cedre, joies amb representacions de la vida cotidiana i simbologies religioses.


Màscara de Mozia
 
A la península teníem els íbers instal·lats en nuclis urbans, els quals dominaven els metalls i també el seu art es representava amb figures, una de les quals d'un fort prestigi i de gran vàlua, és la Dama d'Elx, escultura trobada el 1897 i datada entre els segles IV ó V ac., la qual representa l'deal de la bellesa femenina molt guarnida amb luxosos abillaments al costat del cap.

L'intercanvi cultural va anar esdevenint important i aquells pobles que comerciaven amb el nom que els grecs els hi van donar (phoínikes, «vermells, púrpures») per comerciar amb uns tints de color porpra, van anar evolucionant i extenent-se per tot el mediterrani. Les colònies establertes per la costa de l'Egeu van donar lloc a la cultura hel·lenística grega amb un pensament basat en l'ideal de bellesa. Aquesta fusió cultural que va anar esdevenint-se entre Grècia i orient, va donar lloc a un art representat també per estàtues amb proporcions regulades per arribar a la idea de la bellesa ideal.





Amb excavacions per tota la mediterrània, els historiadors han pogut saber, a través de les troballes, com era el dia a dia d'aquells pobles que segle rera segle anaven configurant la història de la mediterrània i arribaven a les nostres costes amb tot el seu saber per deixar-nos la petja del que esdevindria la nostra identitat actual.





***


divendres, 28 de setembre del 2012

Tot esperant l'euro català

Una companya blogaire força activa a nivell personal i social, em va enviar aquesta fotografia per mitjà del mail. Gràcies Maripepa. Avui m'ha servit per inspirar la meva introducció a l'apunt que enceto que res te a veure amb els esdeveniments polítics que estem vivint,  aquest allau de cròniques que ens plouen per tot arreu i que només obrir l'ordinador ja m'arriben des dels Diaris digitals, piulades i enllaços a comentaris de tota mena, i que sincerament m'estan superant.

Per desintoxicar-me i continuar la vida del dia a dia, m'he tornat a apuntar aquesta tardor a fer un altre taller d'art.  M'agrada l'art i procuro anar ampliant coneixements amb la Mireia, la tallerista que vaig conèixer fa un parell d'anys i que ens ha anat il·lusionant amb la seva capacitat de transmetre el seu saber.

Aquest trimestre el curset l'anomena "Història de Catalunya a través de l'art". La Mireia és llicenciada en Art i té una forta empatia amb les seves alumnes, dic seves perquè alumnes de sexe masculí n'hi han ben pocs. Aquesta vegada en tenim un i vam quedar força astorades al veure'l entrar a classe. On s'amaguen els homes en les activitats culturals?

Les classes són força distretes. Varem començar per l'art rupestre en general i de com encara avui dia es troben en el món tribus que viuen en el paleolític superior. Antropòlegs i historiadors determinen el que és rellevant en l'època que contemplen i es pregunten sobre aquest desajust abismal del món actual.

A través dels sediments els arqueòlegs han trobat també pedres que han estat treballades per la mà de l'home i tots coneixem les pintures trobades arreu dins dels hàbitats que "l'homo sapiens" va anar deixant com empremtes de la seva capacitat d'interactuar amb la natura.

Vam parlar que en tota obra d'art ha d'haver-hi primer una tècnica, després un propòsit i finalment comunicació.

Varem analitzar aquelles primeres pintures rupestres de com havíen estat fetes, amb quin propòsit i què volien comunicar aquells homes.

Així va començar un art que es troba també en molts indrets de la geografia del nostre país. El negatiu d'una mà trobada en una roca, bufant material orgànic és una mostra de com l'home del paleolític volia deixar la seva empremta per la història que començava en aquell moment.




Seguirem el proper dia amb aquest apassionant món amb el qual gaudeixo, i una vegada més aniré publicant apunts com altres vegades des de que vaig començar a fer tallers d'art. Així també deixaré la meva empremta en el blog. Qui sap si algún dia els nostres blogs seran recuperats per la memòria històrica! És una quimera?

***

dimecres, 25 de juliol del 2012

Exposició angoixant

Dmitri Prigov
Aprofitant un matí lliure atès que no tenia necessitat d'omplir el frigorífic per manca d'avituallament, he decidit atansar-me al Centre ARTS SANTA MÒNICA, per visitar l'exposició d'Art Contemporani rus en el qual es mostra l'art dels guanyadors del Premi Kandinski dels anys 2007-2012.

Sempre s'aprenen coses. He trobat la següent ressenya d'una nota de premsa del Centre Santa Mònica que diu això:
 
-->
La fundación ArtChronika fue creada y es presidida por Shalva Breves, el editor de la revista más importante de arte en lengua rusa, ArtChronika, que tiene por objeto la promoción del arte contemporáneo en Rusia. Para lograr este propósito, el Premio Kandinsky fue creado el 2007, y se considera uno de los mayores premios nacionales de arte contemporáneo de Rusia. El premio se ha convertido en todo un símbolo de las más significativas tendencias de innovación y perspectivas sobre el arte. El arte ruso hoy necesita desarrollar los contactos con el resto del mundo, y el Premio Kandinsky hace mucho para solucionar este problema mediante la organización de exposiciones en el extranjero. Las obras de los ganadores y finalistas del Premio Kandinsky han sido exhibidas con gran éxito en Riga, Berlín y Londres.

L'any 2009 vaig fer una sèrie de cursets d'art, un dels quals d'art contemporani del segle XX, en el que ens varen parlar precisament de Vassily Kandinsky, professor de la Bauhaus, creador d'escoles d'avanguarda i vaig fer-ne una petita menció en el blog. Avui, en l'exposició he pogut veure les obres que durant els anys 2007-2012 han estat guanyadores del premi que porta el seu nom.

La veritat, són obres força angoixants. Després de la caiguda del imperi soviètic i del comunisme, Rússia cerca de nou la seva identitat. Els artistes russos contemporanis, volen demostrar el caos que es troba immersa aquella societat en un nou moviment en l'art rus que encara no té nom.

L'exposició està repartida en tres àmbits i tres pisos:

I- Caos Material. L'estètica de les coses "dolentes", o l'art contextualista.
II- Desordre social. Performance tiranicida i reportatge artístic.
III-L'esfondrament dels sistemes. Simbòlics canònics de l'Església.

M'agrada l'art contemporani i no m'ha desagradat apropar-m'hi, però és una exposició que no deixa indiferent, més aviat surts amb una dosi d'angoixa que no estem precisament en un moment gaire animat per constatar uns fets que a casa nostra també hi podem trobar algun paral·lelisme. 

Després, per treure'm una mica les cabòries, he enfilat cap a la Barcelona vella i m'he barrejat amb els turistes que anaven a la recerca de captar imatges boniques de la ciutat pel seu àlbum de vacances. He explorat nous indrets que potser havia passat per davant infinitat de vegades, però sense posar-hi atenció. Sempre es poden fer descobriments imprevistos

***

dilluns, 8 de març del 2010

Mitjó, bufandes, mocadors i neu a Barcelona

S'ha parlat aquests dies del "mitjó de'n Tàpies", no penso parlar-ne atès que, qui més quí menys està al corrent de la polèmica que va suscitar en el seu dia l'any 1991. Tàpies sempre ha estat un avanguardista i no sempre els artistes són acceptats quan són trencadors i a vegades han de passar anys perquè el seu art sigui reconegut.

Ja que tothom ha parlat del "mitjó", jo parlaré de bufandes i mocadors que també són peces força cotidianes i que no podem oblidar com a complement d'escalf i enguany deu n'hi do, com les hem utilitzat!

Aquest hivern he pogut treure de l'armari tota la gama que tinc de bufandes. He pogut combinar-les amb tots els abrics. En tinc de moltes textures i mides. Com que m'agraden, a més de les que m'han regalat, tinc les que he heretat, les que m'he comprat en els viatges, i també algunes que algú no ha volgut i me les ha traspassat etc..., ratlles, colors, blanques i negres, fetes a mà, de llana, de cotó, un bé de Déu! He pogut ventilar-les totes, ja que hem tingut un hivern ben esverat.

També m'agraden els mocadors de coll. Ja de sempre, trobo que a les dones ens afavoreixen i ens donen un aire de femeneitat molt propi. En tinc també de moltes menes. Recordo que a la primera empresa que vaig treballar, en ocasió del 60 aniversari d'un dels socis propietaris, ens van regalar a totes les noies un mocador de coll que aleshores els utilitzavem també per posar-nos al cap a l'estil de l'Audrey Hepburn, Grace Kelly, Brigitte Bardot sempre que feia vent, o en format petit i amb un nus de costat, a l'estil Ava Gardner. Actualment la moda de mocadors al cap és força inexistent, només utilitzen el mocador les mulsumanes.



Potser ha estat aquesta tarda de neu que hem tingut a Barcelona, la que m'ha inspirat a recordar aquestes sencilles peces de la nostra indumentària que ens ajuden a resguardar-nos del fred i a la vegada trobem un signe de coqueteria amb la seva utilització.




Una bona nevada!!

***