Jo ho vaig viure

Comencem el Febrer i tornem a tenir ALERTA NEUCAT. Sembla que per aquests propers dies ens haurem de bufar els dits i haurem de sortir al carrer amb la roba d'abric que ens està esperant encara als armaris. Els meteoròlogs ens diuen que potser tindrem el fred de l'any 1956. La bombeta del meu cervell s'ha encès i he remenat les fotos del pare. En aquest blog, l'any 2008 vaig posar una foto familiar amb una de les fonts glaçades d'aquell hivern (vegeu). N'he trobat una altra també significativa i curiosa.

Barri de Gràcia. Sembla que hagi passat un terratrèmol

Remenant, remenant, m'han sortit també fotografies de la famosa nevada del 1962. Totes són del barri de Gràcia i de La Salut. Són fetes pel pare els dies de Nadal i S. Esteve.

El balcó de casa, amb el fanal original modernista ben cobert de neu.

El terrat del davant, ben bonic.

El terrat del darrera, les plantes dels qual no es veuen, i una cornisa de neu en una galeria a punt de caure.

Anant cap a la Travessera de Dalt. El carrer no l'acabo d'identificar.

I per acabar, i obeint ordres municipals, una foto amb els veïns traient neu del terrat, la qual cosa va ser un gran error per part del Consistori que va haver de donar ordres contràries atès de com anaven quedant els carrers amb muntanyes de neu acumulada, completament intransitables.

A ciutat tenim aquests desencerts encara, malgrat que ens preparem per aquestes inclemències puntuals, no ens en sortim. A veure que ens espera aquest cap de setmana! Reviurem anècdotes passades? Ja ho comentarem.... Si més no sempre podrem dir: Jo ho vaig viure!

***

Mitjó, bufandes, mocadors i neu a Barcelona

S'ha parlat aquests dies del "mitjó de'n Tàpies", no penso parlar-ne atès que, qui més quí menys està al corrent de la polèmica que va suscitar en el seu dia l'any 1991. Tàpies sempre ha estat un avanguardista i no sempre els artistes són acceptats quan són trencadors i a vegades han de passar anys perquè el seu art sigui reconegut.

Ja que tothom ha parlat del "mitjó", jo parlaré de bufandes i mocadors que també són peces força cotidianes i que no podem oblidar com a complement d'escalf i enguany deu n'hi do, com les hem utilitzat!

Aquest hivern he pogut treure de l'armari tota la gama que tinc de bufandes. He pogut combinar-les amb tots els abrics. En tinc de moltes textures i mides. Com que m'agraden, a més de les que m'han regalat, tinc les que he heretat, les que m'he comprat en els viatges, i també algunes que algú no ha volgut i me les ha traspassat etc..., ratlles, colors, blanques i negres, fetes a mà, de llana, de cotó, un bé de Déu! He pogut ventilar-les totes, ja que hem tingut un hivern ben esverat.

També m'agraden els mocadors de coll. Ja de sempre, trobo que a les dones ens afavoreixen i ens donen un aire de femeneitat molt propi. En tinc també de moltes menes. Recordo que a la primera empresa que vaig treballar, en ocasió del 60 aniversari d'un dels socis propietaris, ens van regalar a totes les noies un mocador de coll que aleshores els utilitzavem també per posar-nos al cap a l'estil de l'Audrey Hepburn, Grace Kelly, Brigitte Bardot sempre que feia vent, o en format petit i amb un nus de costat, a l'estil Ava Gardner. Actualment la moda de mocadors al cap és força inexistent, només utilitzen el mocador les mulsumanes.

Potser ha estat aquesta tarda de neu que hem tingut a Barcelona, la que m'ha inspirat a recordar aquestes sencilles peces de la nostra indumentària que ens ajuden a resguardar-nos del fred i a la vegada trobem un signe de coqueteria amb la seva utilització.

Una bona nevada!!

***