Resultats 26J

Ne rien entendre, ne rien dire, ne rien voir!

Françoise Collandre

(veure)

***

Els homes passen.... les muntanyes queden....

Qui no ha meditat mai en aquesta qüestió quan ha vist davant seu una muntanya. Personalment moltes vegades. Penso que aquest goig l'han viscut persones abans que jo, segle darrera segle.

Aquesta sensació vaig tenir-la ahir després dels resultats de les eleccions. Que importa quí sigui el nou President! La gent passa.... els resultats queden..... I s'han aconseguit uns bons resultats per tots els que desitjàvem i desitgem encetar el camí per poder autogestionar-nos.

Estic encara sota els efectes d'un dia aclaparador. Ja tindrem temps d'anar valorant tot el que anirà succeint a partir d'ara. No serà gens fàcil. Això està clar. Però ja ha començat a canviar alguna cosa i tots hem contribuït, d'una banda i de l'altra. L'efecte boomerang ha funcionat i en aquests moments a Europa ja belluguen amb els titulars de la premsa. No belluga gens els que haurien de fer-ho per constatar que estan passant coses importants en un petit país que des d'un campanar es veu l'altre.

Continuarem una vegada i l'altra assolint cims. Passarem.... però els cims quedaran......

***

El billar i el 27S

Avui he vist força estona la tertúlia matinal de TV3. No sempre és així tot depen dels temes, dels tertulians i de les responsabilitats diaries que tenim la gent que, malgrat estar jubilats, quan no és un nap és una col.

El tema estrella ha estat la visita que Felip VI i el seu sèquit va fer ahir al President dels EE.UU. Barack Obama i de la resposta que aquest es va dignar a fer a tant il·lustres visitants. El debat ha estat servit, amb lícites interpretacions i crec que molt interessant per part dels tertulians d'avui, que m'atreveixo a dir, han estat d'un alt nivell didàctic. No entraré en comentar-ho ja que no seria capaç de recordar fil per randa tot el que s'ha dit, però una frase m'ha agradat de la Milagros Pérez Oliva, que ha comparat les estratègies del joc de billar amb les maniobres de les eleccions del 27S. Mai unes eleccions han estat tant pensades de quina bola s'ha de tocar per aconseguir el resultats esperats.

Vaig recordant els primers cicles de conferències després de les també primeres grans manifestacions ciutatadanes, que Omnium ens va oferir sobre la possibilitat de la futura independència de Catalunya, convidant a persones de relleu internacional com els components del Col·lectiu Wilson, el Col·lectiu Emma i altres politòlegs i economistes nostrats, que ens van fer veure en quin moment estàvem i la viabilitat d'aconseguir el nou Estat que molts desitgem. En aquell moment es veia molt llunyà i de difícil consecució. Se'ns va dir que el més important era externalitzar i evidenciar el problema, però s'havia de fer ben fet, sense presses i de forma democràtica, ja que començavem a estar en un moment òptim per engegar-ho. Això m'ha fet pensar en la "bola de billar". Els tocs van començar a fer-se, a través d'aquests col·lectius i es va començar a treballar. La idea era de fer-ho bé i de no posar un segon pas abans d'afermar el primer.

 Ja la Història ens ha deixat nefastes empremtes per no caure altra vegada en errades semblants...

Esperem un 27S incert, però il·lusionador. Crec que el moment ha arribat!

***

L'endemà, que és avui.....

Avui és l'endemà del desenllaç electoral municipal, del qual ara s'han de fer operacions aritmètiques i pactes per fer quadrar els números. CIU ha perdut l'Alcaldia de Barcelona per un regidor. Les incògnites de cara al procès a casa nostra, estan damunt la taula i l'anàlisi d'acord amb les tendències partidistes ja es veurà. Sóc optimista per la pujada de vot nacionalista i crec que el 27S es prepararà amb eficiència.

Aprofito per comentar el llibre de Vicent Partal 9-N Desclassificat, que ens vam auto-regalar per Sant Jordi i que considero adient pel dia d'avui.

El meu Diari digital de referència és des de fa temps Wilaweb, ja que em dóna la confiança i la immediatesa informativa que necessito diàriament per donar-hi un cop d'ull ràpid a qualsevol esdeveniment. Segueixo el seu director i per aquest motiu vaig assistir a la presentació del Llibre que testimonia els fets importants de la consulta del 9-N. La llibreria Ona, va ser l'amfitriona i en Vicent Partal, amb la seva empatia habitual ens va posar la mel a la boca. Com a bon articulista ens va comentar que el relat de la "cuina" de la votació del 9-N és totalment contrastat, sense apartar-se mai del rigor i l'analisi periodística. Les negociacions van ser "in extremis" i poc va faltar perquè tot es desplomés com una "colla castellera" quan no es pot assolir la fita.

Els detalls ens els explica com una oportunitat de conèixer de ben a prop tot allò que només van poder veure i sentir els negociadors més directes, servint-se de la crònica per fer un servei al país i instruir-nos de com uns fets importants van convertir Catalunya en centre d'interès mundial, ja que gràcies a l'esforç de molta gent es va poder culminar la consulta reiteradament vetada.

Ens parla d'una votació revolucionària i certament que ho va ser. Hi ha dos capitols extres al final del relat, un dels quals ens remet al filòsof francès Jean Bodin (1530-1596) que va publicar una obra monumental: Les six livres de la Repúblique, que va bastir el concepte modern d'estat i va determinar-ne la característica essencial de què és un estat i com funciona. Es conserva un exemplar del llibre de Bodin, ple d'anotacions, propietat de Thomas Jefferson, el qual va influir decisivament en la redacció de la constitució dels Estats Units d'Amèrica.

Crec que amb aquest modest informe de converses privades i contracops, podem tenir un testimoni excepcional i únic d'un episodi revolucionari que estem vivint, i que mai haguéssim imaginat com un moment extraordinari de la nostra història.

***

Han tornat les excavadores!!!

Quan erem infants i amb gran malestar havíem de repetir treballs, recordo que les nostres àvies ens deien: "Fent i desfent aprèn l'aprenent". No sé si ens deixaven gaire conformats, però ara quan veiem que tornen les excavadores a obrir el carrer, per treballs mal efectuats, hauriem de repetir els refranys nostrats que han quedat a la nostra memòria col·lectiva, malgrat que tampoc quedem conformats, atès que en aquest cas és el contribuent el que acaba pagant els plats trencats de les errades dels altres.

Avui per ser primer de maig les màquines estan aturades, però fa una setmana que treballen. Ens tornen a obrir el carrer. Sembla que no estava previst, atès que fa quatre anys, (quan van haver-hi les altres eleccions municipals) ja ens el van transformar com a via de semi-vianants. Teníem unes acàcies esplèndides que a la primavera florien amb un penjolls blancs semblants a gotims de raïm. Ras i curt, fora acàcies argumentant que eren massa grans :( i ....carrer enlairat per "pacificar el barri". Cartes a l'Ajuntament per part nostra perquè almenys ens posessin arbres bonics. Sort que algun funcionari benevolent debia escoltar-nos i ens van arribar arbres de Judea o de Judes que quan floreixen són espectaculars. Res a dir.

Ara han optat per transformar una altra part del carrer, que és la que dóna al carrer de Balmes, les obres del qual sembla que van quedar ajornades. Però,  ai las, el nostre tram central ja s'estava ensorrant malgrat el poc temps que tenia de vida, per manca de dèficit de material de construcció que havien emprat en aquella fase de fa quatre anys. Les versions veïnals son diverses: "No estava previst refer-ho però davant les insistències s'han decidit a esmenar el que sembla que no havía estat correcte", i el més curiós es que també es diu que "els hi han sobrat diners!!!!!!!"

El cas és que tornem a ballar al so de les excavadores, i ara la incògnita és: sembla ser que només modifiquen el tram central, i les rajoles de les voreres les quals sonen com si es trepitjés un "tablao flamenco" degut a les esquerdes que també tenen, no seran reparades. ¿Continuarem tenint la gent gran ensopegant dia si altre també, durant quatre anys més fins les properes eleccions municipals????????

***

Sumes i restes

Ja ha transcorregut un dia de l'endemà.

Els números són els que són i la fotografia de la forquilla és la que el poble ha volgut que fos. Mai tant ben enfocada i sota el meu punt de vista, és la fotografia ben definida i representada del nostre país.

La gent vam sortir al carrer amb força i ganes de definir-nos. Una participació històrica. Hi han opinions de que no calia, políticament parlant, de tornar a fer uns eleccions tant aviat, però crec que així podem saber on estem posicionats. Necessitàvem saber-ho per tirar endavant les nostres aspiracions.

Els catalans sempre hem hagut de saber aritmètica, ja hem nascut comptant, els "números" son sempre el nostre "fort", i ara  tornarem a sumar i restar i també dialogar i pactar que és el que el país necessita, desitjo i espero, obviant interessos de partits. Les sumes i les restes no les podem fer des de casa, les han de fer els que han optat per assumir la responsabilitat de tirar el país endavant. Nosaltres ajudarem a atiar el foc del que vaig parlar en el meu anterior apunt. Crec que es pot fer, i encara han de parlar els que el dia 11S van aconseguir omplir els carrers de Barcelona amb les seves reivindicacions i la força de molta majoria.

La premsa mediàtica que ens vol ensorrar, que vagin dient, i calumniant, i fent les seves càbales amb uns números que no sumen, però, penso humilment que val mes que creguin que estem acabats políticament, però com sempre, resorgirem com l'Au Fènix de les cendres per poder decidir lliurement el nostre camí com a poble. 

***

Foc Nou

 Foto: Philippe Bourseiller

Semblava llunyà però ha arribat el dia de començar a fer Foc Nou!

 Un matí festiu i de Festa, no es trobava cap taula per fer un cafè, ni cap cafè per fer un vermut al sol. Tot era ple a vessar i les cues per votar no les havía trobat mail. Nosaltres no n'hem fet però n'hem vist de llargues a altres col·legis electorals.

La intuició no m'ha fallat mai, i espero que aquesta vegada tampoc ho faci. Voldria que hi hagués força participació i demostrar la nostra capacitat de reacció davant de conspiracions pròpies d'una visceral caverna mediàtica i anti-democràta,  que s'amaga darrera de somriures hipòcrites mancats de tota seriositat. Demà serà l'endemà. Començarem a treballar de valent. 

 Les cendres s'han de començar a soterrar i el Foc Nou a atiar.

***

Moment històric

Caram! Obro la finestra i apareix l'estelada al davant. La Carme ha canviat la quadribarrada per l'estelada. Ja en veig cinc al carrer. Això s'anima! Només portem tres dies de campanya i van apareixent. Penso que podrem decidir obertament ben aviat i no podem deixar-ho refredar. Tinc una amiga a la qual li havien concedit un viatge de l'Imserso el dia 23 i ha renunciat per no deixar d'anar a les urnes el dia 25 i això que és jubilada com jo i tampoc té por a quedar-se sense pensió. El poble volem dir la nostra. Serà un dia important. Els canvis engresquen i qui més qui menys, en tenim ganes!

Aquesta campanya ens motiva a seguir als candidats com mai ho havíem fet. Ens fan riure moltes bajenades i sembla impossible que no vegin que quan més gruixudes les diuen, més ganes de portar la contrària tenim el poble. Moltes pors s'han reduït i els canvis experimentats pels escèptics són espectaculars. Ens ha vingut tot tant ràpid que moltes vegades ens supera! És un moment històric! Aprofitem-ho!

***

 

ELECCIONS AL PARLAMENT el 25 de novembre

La veu del poble parlarà a les urnes el dia 25 de novembre, tal com ho va fer el dia 11 de setembre al bell mig del carrer!

Hye Young Yu

(Il·lustradora Diari AVUI)

Hem de fer pinya!

***

Ja tenim colors. Tindrem pacte fiscal?

Ahir vaig parlar de colors. Avui segueixo. Ja els tenim perfectament ubicats.

Aquest matí he rebut un correu amb la còpia d'unes pàgines d'un llibre de Geografia de Catalunya de l'any 1896, en el qual parla de les Balances Fiscals del segle XIX, les quals reprodueixo

Catalunya 1896

 Avui, després de les eleccions espanyoles amb la victòria aclaparadora del PP, he recollit també un parell de titulars de premsa:

Catalunya 2011

" El PPC assegura que "Catalunya ja no és una anomalia política" i que Rajoy allargarà la mà a tothom."

"Duran destaca que Catalunya ha votat el pacte fiscal i que Espanya "ens ha de tractar diferent".

HO ACONSEGUIREM? 

Volent no ser incrèdula i animar-me una mica, he buscat alguns esdeveniments ocorreguts al nostre país l'any 1896 i he trobat un parell de curiositats:

1896 - El govern espanyol prohibeix parlar en català per telèfon.

1896 - El Cant de la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.

No he saltat de contenta, valoreu vosaltres mateixos...

 

***

Colors

M'ha agradat el disseny de la portada del Diari ARA d'avui diumenge 20N, dia de les eleccions espanyoles.

L'editorial ens pregunta: "Quin color vols per a Catalunya?"

Crec que la resposta és fàcil. Jo crec que hauria de ser BLAUGRANA, ja que aquests colors són els que més entusiasmen al poble català.

Havent viscut la poca passió que ha despertat la campanya electoral, i la gran exaltació que desperta sempre la combinació blau-grana, jo no tindria cap dubte.

No valen els colors concrets, els matisos són sempre els més acollidors. De totes maneres crec que els pronòstics es faran realitat i haurem de tornar a lluitar amb el color blau. Aquesta nit ho veurem. Ja cal que comencem a bellugar-nos. És el color que ens volen imposar pels segles dels segles....... Tornaren a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a véncer...

***

Avui tenim eleccions al Parlament de Catalunya

Mai havia hagut de fer cua per depositar el meu vot a les urnes i avui s'ha produït. Jo diria que  això és positiu. Ignoro encara quina participació hi haurà, però mentre estava esperant m'ha semblat que tothom hi anava com si anés a una festa. Si, crec que votar és com una Festa. Respecto els qui han optat per no fer-ho, però crec que en una societat democràtica hem de fer valer els nostres drets. No sempre ens agraden els candidats que es presenten, però també es pot treballar per fer canvis en les lleis electorals i seria bo no haver de rendir-nos a un partit determinat, ja que moltres vegades ens agraden persones que militen en algún partit que no és de la nostra corda.

Dit això, penso que els governants cometen errors, però, quí no comet errors a la vida cotidiana?

Els militants dels partits es discuteixen i barallen, però quina família no té problemes entre els seus membres?

També hi ha persones que entren a la política per enriquir-se i els interessa un borrall ajudar al poble que l'ha votat. Però aquest poble té quatre o cinc anys per veure que la seducció del personatge l'ha enganyat i no tornarà a confiar-hi. Quin amic o familiar no ens ha fet el mateix amb la seva seducció i després hem hagut de posar-hi remei?

La política és un reflex de la vida que continuament estem vivint. Els líders són fotocòpia d'aquesta societat. Podem confiar-hi o no, però ALGÚ ha de fer la feina de governar-nos. No tenim la millor democràcia, però és una democràcia. La nostra participació com a conjunt de la societat, l'hem de fer valer. Després ja tindrem temps per a protestar i decidir si ens hem equivocat o no. Els catalans volem tenir el dret a decidir i hem de fer-ho a les urnes.

***