Signes i símbols a través de l'art - 3

Pobles i gent
Segueixo comentant aquests tallers (vegeu aquí). Al llarg de la història, els homes s'han preocupat de simbolitzar i representar tot allò del present que els inspirava interès, la perpetuïtat de la espècie, com créixer a la vida, i la mort. Abans que ho poguessin manifestar amb la paraula escrita, ho van fer amb la representació d'escultures i pintures. Una d'aquestes figures trobades, és la molt coneguda Venus de Willendorf, que representa la transformació del cos de la dona, amb la maternitat. Les dones es transformen per donar vida.

En totes les cultures trobem aquestes manifestacions.

El pas de la pubertat al món adult, ha estat també molt simbòlica, sobretot en les cultures africanes, trobem moltes manifestacions de caràcter pictòric damunt la seva pell. Podem veure decoracions artístiques de veritable qualitat. Les fotògrafes, Àngela Fisher i Carol Beckwith van captar molts moments d'aquestes manifestacions.

També en les cultures africanes, trobem la transformació dels cosos a través d'orelles llarges o boques desfigurades. Les orelles llargues són símbol de fortalesa i constància, un status social, i les boques amb plats, una exposició de la dot de les dones per oferir-la als homes i començar així una vida de procreació.

El cabell és símbol de força i poder. Recordem la història bíblica de Samsó i Dalila

El rapar-se el cap simbolitza humilitat i renúncia a tot el que és material. Veiem els monjos budistes.






El pentinar-se amb rastes, significa rebel·lia. Un dels orígens vé de les Antilles. Les ètnies ho feien per evitar així paràsits en els cabells arrissats.




I així aniríem enumerant cadascuna de les parts del cos. Totes tenen la seva simbologia.

I finalment: La mort el final de la vida.

La mort ha estat interpretada de diferents maneres en totes les cultures. S'han fet i es fan moltes cerimònies per acompanyar a la persona que ha deixat aquest món. Cada cultura ha tingut cura de delegar a un home per fer d'intermediari del món dels vius al món dels morts.
El més enllà ha estat sempre un interrogant i no sempre els comiats han estat de dolor. Veiem que en infinitat de cultures la mort ha estat motiu de festes.

Els Balls de la mort han significat l'alliberament dels mals espirituals.








Les Planyideres, vestides de blanc han acompanyat plorant, els seguicis mortuoris.









A Mèxic la mort es revesteix de colors.

Egipcis, celtes i vikings transportaven en vaixells i carretes les ànimes cap al més enllà.

I després els llocs de depositar els morts. Cada cultura, i cada creença, ha construït els seus propis espais.

Una de les maravelles del món és el Taj Mahal, monument a l'amor que va dedicar a la seva esposa preferida, l'emperador musulmà Sha Jahan.

Acabo amb un proverbi oriental:

"Estíma'm quan menys ho mereixo, però que és quan més ho necessito"

***

Elefants i literatura

He acabat de llegir el llibre "El viatge de l'elefant" de José Saramago, que no endebades va ser mereixedor del Premi Nobel de literatura del 1998.

Aquest escriptor no deixa de sorprendre'ns amb els seus relats. La seva fina ironia, el seu gran coneixement de les cultures i de la història del seu país, et fa endinsar en el seu món metafòric, i divertit, a més de fer-te pensar, en moltes de les situacions que presenta en els seus escrits.

La història del viatge de portar un elefant de Lisboa a Viena, en el segle XVI, que descriu en aquest llibre, i el seu personatge principal el cornac, i, fent comparacions iròniques amb el nostre segle, realment, passes unes estones molt amenes. Potser perquè m'agrada el lèxic d'aquest escriptor i la manera com enfoca les situacions.


M'ha fet recordar l'altre llibre que vaig llegir fa un parell d'anys, "Memorial del convento", també d'aquest autor, que ens va ser recomenat per la guia del viatge a Portugal que varem fer el 2007, el qual ens parla de la construcció del convent de Mafra al segle XVIII, ara Palacio Nacional, (vegeu aquí), i del transport de la pedra de la balconada amb una caravana també de carros de bous arrossegant aquesta pedra. Aquest llibre té la particularitat que el lèxic que utilitza, és com si llegissis documents del segle al qual es refereix, a més de presentar-te uns personatges molt adients a l'època, i descriu també el tema de la Inquisició amb tota la seva cruesa, amb una barreja de la seva particular ironia. Recordo la nostra visita al Palacio de Mafra, sols, amb una guia que només parlava portuguès, però que amb paciència per ambdúes parts, ens varem entendre força, i ens va acompanyar a visitar les seves enormes estances, i vam aconseguir que ens mostrés la magnífica biblioteca al·ludint la professió que havía exercit en Salvador, ja que normalment restava tancada.

Acabo tornant a parlar d'elefants. Faig referència a l'article publicat a "La Vanguardia" el diumenge passat, dia 15 de febrer, per la Pilar Rahola, la qual posa de manifest les condicions en que es troba l'elefanta Susi que tenim al Zoo de Barcelona, que s'ha quedat sola en un espai de 1.017 m2, i que malgrat les contínues sol·licituds de les ONG a l'Ajuntament que demanen que es traslladi, aquest mostra una forta insensibilitat per aquesta qüestió. Llegiu vosaltres mateixos i valoreu.

***

Ceps contorsionistes

Aprofitant els pronòstics de bon temps d'aquest cap de setmana, avui ens hem atansat a la Conca de Barberà per proveir-nos de vi i altres productes de la terra. Hem donat un cop d'ull a la casa, ja que teníem por de trobar-nos-la amb alguna teula de menys, després de les fortes ventades que hem hagut de soportar darrerament, per sort tot estava en ordre i els danys han estat mínims.


Pel camí, hem trobat els camps que comencen a verdejar, i els ceps encara sense fulles, tot just estàn els pagesos podant-los i traient-los els sarments, semblaven realment una colla de contorsionistes arrenglerats, a punt de fer-nos un espectacle de ballet o fins i tot de sirtaki.












Per estirar les cames i aprofitar el sol, ens hem arribat a Poblet. Sempre agrada tornar a deleitar-se amb aquestes pedres tant emblemàtiques.

L'església semblava estar preparada per algun casament. He captat amb la càmera les flors i l'altar. Estava magnífic.

Al tornar al poble, hem pogut comprovar que les obres del recinte del castell, estàn ja molt avançades, potser acabades, i espero que aquest estiu ja se'n pugui gaudir del nou espai que s'ha construït.



I per recordar aquest dia, reprodueixo un poema de Joan Margarit, l'origen del qual és d'aquestes comarques.

Vinyes de malvasia i macabeu
de les clares cançons que la teva àvia
et cantava al crepúscle, quan tornàveu
al llarg de la riera, vora els horts.
Al filat de la mort hi ha llençols
prop de l'obscur racó hi ha un safareig,
però el silenci i prou és qui t'honora
si recordes la brisa entre les canyes,
la puresa de l'aire de secà
i les cançons on, cap al tard, sortien
vinyes de malvasia i macabeu.

***

Signes i símbols a través de l'art - 2

Seguint amb el taller de referència, i amb el post del dia 4 de febrer (vegeu aquí), aquesta setmana hem seguit amb el tema de la natura i hem comentat i treballat els símbols dels animals. El renaixement, amb el seu art, va recuperar les simbologies mitològiques.

A l'home al llarg de la història sempre li ha preocupat la vida i la mort, el sol i la lluna, el cel i la terra, i ho ha anat reflectint a través de l'art amb els símbols que s'han creat a través de les diverses cultures.

L'home primitiu amb el contacte directe amb la natura, va deixar reflectida la seva preocupació de lluita del bé contra el mal, les criatures que provenien del subsòl i les que podien viatjar al cel amb els símbols dels animals mitològics, i altres creences.

Els animals mitològics, meitat home/dona, meitat animal, significaven la unió de la força dels animals amb l'intel·lecte de l'home/dona.







Tenim: Arpies, centaures, tritó homa, sirena dona, minotaure, esfinx.

Procedents del submón podrien ser : la Hydra, la Medusa, la Serp.

Del cap de la Medusa, va néixer Pegaso, aquest amb ales per pujar al cel.










D'ales en porta també Mercuri/Hermes, representat amb una serp a la mà, simbolitzant el missatger que podia contactar amb el cel i el submón.

La serp. Molt present en totes les cultures. Podria ser símbol del mal, en la cultura occidental, però no en les orientals, ja que pels hindús, en les seves creences, la deesa NAGA és la serp que controla les pluges.

Tenim també Escolapi/Asclepi amb el símbol d'aquest rèptil, ja que amb la regeneració de la seva doble pell, de la mateixa manera, és símbol de curació.

Animals simbolitzant sabiduria: Cèrvol, Mussol.

Lleó. El rei dels animals. El seu símbol és el Sol. Significa poder, abundància. La lleona, és l'astúcia.

També els animals amb banyes i de color blanc, signifiquen abundància, coneixement i puresa. Podrien ser l'unicorni, la cabra, l'anyell.








Tenim el Drac que en la seva simbologia s'uneixen els tres móns. Cada cultura li ha donat el seu significat: El mal, però també té ales per volar al cel, sabiduria i sort pels xinesos.

Resurrecció, renaixement, vida, amor i immortalitat ens simbolitzen els següents: Au fènix, les abelles, l'escarabat egipci, papallona.

El cigne: submissió i confiança.

El peix: Font de la vida. Va ser el símbol dels primers cristians.











Marieta: Bona sort.

Aranya: A orient bona sort, ja que cau del cel en un fil. (llegenda Atenea i Aracne)

Corb i salamandra: Mal presagi, símbols de la mort.
Ruc: pobresa, soletat.
Bou: Fortalesa, poder, força masculina.
Elefant: En grec"muntanya". Sabiduria i paciència.






Mico: discreció, astúcia.

Gats, gossos, xacals: amics de l'home.

I com a cloenda: L'Àliga, que és la reina de les aus, que simbolitza, poder, reialesa, victòria, molt representada en escuts heràldics i a altres emblemes.

***

Blanc i Negre

Fa temps que no parlo de cinema i m'ha vingut de gust fer-ho, atès les dues darreres pel·licules que he vist, totes dues recomenades i recomenables i que són ben diferents. (Poso els títols en castellà, que és com he vist les pelis)

Bienvenidos al Norte.

Un film francès i amb molt d'èxit a França. És un esclat d'ironia envers els tòpics d'un mateix país envers els costums i la parla de la gent del nord, completament diferent de la gent del sud.
M'agraden les pel·licules franceses que amb guions senzills, arriben a explicar coses cotidianes i que t'arribes a identificar amb els personatges. Llàstima que sense el domini del francès, no l'hagi pogut veure en versió original, malgrat que perfectament ens podem fer càrrec de la situació.
Personalment, em costa sempre entendre la parla dels andalusos ubicats a la seva Comunitat, quan alguna vegada els he visitat, i en especial els que parlen amb la "Z". Impensable que en el nostre país es pogués fer un cine amb aquest argument. Passes una estona força entretinguda.


La ola.

Un film alemàn, també amb èxit a Alemania. Drama. Està basat en un fet real ocurregut als Estats Units l'any 1967. Un experiment posat en pràctica per un professor als seus alumnes i que se li escapa de les mans. Aquests dies que tornem a parlar dels 70 anys del nazisme, val la pena veure la pel·licula. La pregunta que es fa el director Dennis Gansel és:

Ens podria tornar a passar un fet com aquell en la nostra Alemania actual, tant liberal i ilustrada? Cauriem en el mateix error? En el film hi ha la resposta. Ens fa pensar en els joves de la nostra societat europea actual.

***