Admiro la capacitat de reacció de la gent i la creativitat que demostren en ingeniar-se tot el que es produeix alterant fotografies i filmacions, algunes trameses potser no tant encertades com d'altres, però al cap i a la fi, de espontaneïtat col·lectiva, si bé, crec que algunes coses ja debien estar preparades per l'esdeveniment.
Recordo haver rebut, un cor bategant de color blaugrana, una fotografia d'un jugador del Real Madrid amb ulls extraviats preguntant-se "lo veo i no lo creo", una Verge de Montserrat vestida de blaugrana, un escut del Barça avançant per l'autopista superant a tots els cotxes, una mà amb sis dits, etc. etc. i així anar omplin la xarxa.
Sempre em sorpren l'imaginari popular, fins i tot, quan no teníem la facilitat de la comunicació ràpida via mòbil d'ara, quan qualsevol succés es transformava en acudits que arribaven boca-orella d'un lloc a l'altre i també d'una manera força àgil.
I ja si ens remuntem a èpoques medievals, hi havíen els trovadors que escampàven les històries de poble en poble, i moltes vegades les llegendes les anaven transformant a la seva mida, la qual cosa ens trobem ara que viatjant, els guies ens expliquen llegendes de Sants i Santes que són les mateixes que s'han esdevingut en diferents països.
Això ens demostra que tenim necessitat de comunicació, sigui d'una manera o altra. Els humans ens agrada notificar, informar i relacionar-nos, cadascú a la seva manera, i compartir experiències i vivències que cada vegada són més accelerades en l'espai que ens ha tocat viure!
***
