Avui dia 28 de juny, vigília de Sant Pere començo aquest blog. M’ha vingut aquesta dèria per culpa de Ryszard Kapuscinski. Després d’haver llegit la seva obra “Èban” recomenada pel Club de lectura generalista de la Biblioteca Jaume Fuster, en el qual fa dos anys que hi participo, em van venir ganes de llegir un altre llibre d’aquest autor “Viatges amb Heròdot”. És una obra de difícil classificació, barreja de reportatge amb l’estudi etnogràfic i antropològic i que configura un recorregut pel temps i la història. En homenatge a Heròdot, he titulat el blog. Aquest home que es considera el primer historiador de la civilització mediterrània i que es va adonar que l’ home és l’ùnic dipositari de la seva memòria. Va voler anar a cercar-lo per escoltar-lo, recordar i potser apuntar. Així van començar els seus viatges pel món i ens va transmetre els coneixements de la nostra civilització.
La visió que Kapuscinski ens dóna del coneixement de les persones del nostre món, junt amb la visió que dóna d’Heròdot i del seu temps, m’ha motivat a expressar també la visió de les meves vivències per mitjà d’un blog.
La saviesa popular diu que a la vida s’ha de plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre. Això darrer no ho podré fer, però almenys puc escriure un blog.
Cal dir també que la oferta cultural de l’estiu és més baixa, i un pot tenir una mica més de temps per a dedicar-se a aquest tipus d’oci, i també perquè tinc un bon “mestre” que m’ajudarà tècnicament a superar els entrebancs que m’aniré trobant.
D’això n’estic segura.
--------------------
Veig que m'ha succeït
el mateix que als rotlles
que s'enganxen
a causa del desús:
cal desenrotllar la memòria
i ventilar, de tant en tant,
tot el que hi és desat.
Sèneca
