dilluns, 17 d’agost del 2009

Festa Major de Gràcia 2009

Ja vaig parlar l'any passat en un post, de la meva vinculació amb la ex-vila de Gràcia. Aquest any, ja s'ha pogut fer el pregó amb el nom de la Plaça de la Vila canviat.

Després de dos dies de Festa ininterrompuda, i amb allaus de gent trepitjant els carrers, he sortit a captar la feina que han estat fent tot l'any els veïns, i per sort enguany no hi ha hagut incidents i hem pogut trobar encara els carrers lluïnt els seus millors vestits de Festa Major.


Hem trobat vinyes al carrer de Puigmartí.


El tramvia "39" molt ben reproduït al carrer de Tordera. Va ser un tramvia el qual vaig emprar molt els anys 60 per anar a treballar al taller del meu pare. (Quan anava de la Plaça Rovira a la Plaça Palau, i passava per davant de casa meva).





Hem trobat el guarniment del carrer de Fraternitat molt creatiu, amb una alegoria de la creació del Cosmos.







Molt emotiu el carrer de Llibertat, l'han de dedicat a una llegenda japonesa.



En el carrer del Progrés, han fet aparèixer animals mitològics.





Preciós el carrer de Joan Blanques, d'una sensibilitat digne de merèixer un premi al bon gust. Tot amb plàstics reciclats, fins i tot amb caixes de petri tenyides de colors.




No han faltat bruixes ni rats-penats al carrer de Providència.




Al carrer de Verdi han reconstruït un castell medieval.




Enveja ens han fet aquests nens petits. Hem trobat aquesta colla intentant soportar la onada de calor que estem tenint aquests dies.


Hem descobert també un balcó al carrer de Fraternitat, al·ludint la Setmana tràgica, de la qual enguany es commemora els 100 anys.



Aquest any, s'han creat activitats monotemàtiques en les places de la vila, i en altres espais. El dissabte, primer dia de la festa, varem anar a la Plaça del Diamant per escoltar la música i el ritme del swing. I amb aquest ritme trepidant, acabo aquest escrit dedicat un any mes a la Festa Major del meu poble.





***

dijous, 13 d’agost del 2009

Marejant la perdiu

Estava convençuda que el mes d'agost era un mes inhàbil, políticament i administrativament parlant, però la realitat és que després d'uns pocs dies d'haver fet un tomb per un país de la vella Europa, concretament a Polònia, hem tornat a casa i veig que els polítics dels nostre país continuen "marejant la perdiu", anant i venint de les seves vacances per continuar fent "bullir l'olla" i tirar-se els plats pel cap. Em pensava que això d'entrar i sortir era privilegi dels que estem jubilats, però estava molt equivocada. Així doncs, seguint aquests exemples de gent treballadora i responsable, he reobert el blog, per penjar-hi algunes fotografies d'quest circuit tant interessant que hem fet, i ja tindrem temps de preparar-nos més endavant, per la tardor calenta que ens espera amb esdeveniments de manifestacions per defensar la "reinterpretació" de l'Estatut, que no podem deixar passar, i que no només són núvols d'estiu.


Com és habitual, en el SorroBloc, anirà sortint la crònica dels indrets que hem visitat amb els comentaris corresponents, jo només penjaré unes quantes fotos d'aquestes ciutats medievals, les quals han estat reconstruïdes en un 80% , ja que després de la Segona Guerra Mundial van quedar molt destruïdes i la seva gent molt perjudicada en tots els sentits.












Són països freds, i aprofiten els dos mesos d'estiu que tenen, per viure a l'aire lliure i decorar amb moltes flors els seus jardins i places. Els dies són llargs i a les nits hi ha força ambient a les terrasses dels restaurants al carrer. A l'hivern viuen sota terra. Aquests establiments desapareixen de la superficie i s'ubiquen als subterranis, ja que a fora poden arribar als 30 sota zero.






Segons ens va dir la guia, vam fer uns 2000 kms. Encara les insfraestructures viàries són molt precàries, i això alenteix els desplaçaments. Ens en faltat ben bé un parell de dies per anar amb més tranquil·litat, però hem pogut veure tot el que calia i més. Ha estat un viatge molt positiu.


Fins i tot vam trobar una princesa polaca esperant el seu príncep blau, que justament li va aparèixer al costat de la granoteta.


Una curiositat:
Quan estàvem a l'aeroport de Varsòvia, esperant el nostre vol de tornada a Barcelona, varem observar com s'escriu la ciutat de Madrid, en polonès. Boníssim!! També en això ens assemblem als polonesos!!!!.




Una posta de sol des del riu Vístula per acabar aquest breu post.

***