Les paradetes de la Gran Via ens anuncien que els Reis s'acosten. M'agrada passejar-hi quan el sol ja s'ha post. Els llums i els colors ens ajuden a tafanejar tot el que es mostra, joguines, penjolls, robes, moneders, etc. etc. i a cada cantonada les xurreries oferint-nos xocolata calenta i xurros de tota mena.
Recordo que la mare ens explicava les vigilies d'aquesta Diada de la seva infantesa. Llavors la gent no tenia vacances de cap mena i treballaven fins ben entrat el vespre del dia 5. Tampoc tenien diners per comprar "Reis" avançats, i esperaven just quan els petits anaven a dormir per sortir a fer les compres. La Gran Via era el lloc adient perque a mesura que les hores avançaven, la mercaderia la rebaixaven i es podien trobar coses molt millor de preu. Això debia ser en la década del 1922 al 1932, abans i durant la República.
Gairebé cada any, les nenes renovaven la nina "Pepa" de cartró, perquè era de les més econòmiques que hi havia, i a la meva mare no li agradava, però els "Reis" llavors eren "pobrets". Després es van anar "enriquint" i en la nostra infantesa, gradualment, recordo que cada any eren més generosos. A vegades no ens portaven el que havíem demanat, però ja ens hi conformàvem. Crec que aquest any en moltes llars els petits tornaran a comprovar que els "Reis" han entrat en crisi. Feina tindran els pares per poder conservar la il·lusió d'aquesta nit. Molts hauran d'estar-se d'alguna menja especial per poder satisfer als menuts.
Hi ha una imatge que no he pogut treure'm del cap. Quan jo tenia uns 11/12 anys, una botiga de joguines de la Travessera de Gràcia, just davant de la meva escola, van oferir si podia alguna nena anar a ajudar a vendre durant la vigília de Reis. Vaig demanar a la mare d'anar-hi, ja que em feia molta il·lusió. Vaig estar-hi tot un dia i part de la nit. Em va venir un home a comprar algun regal pel seu fill però no sabia què. Em vaig esmerçar en ensenyar-li jocs de taula i altres, però cap li satisfeia. Al final em va dir que només tenia "X" diners i tot era massa car. Em va fer tanta pena, que no sabia que dir-li. No recordo com va acabar, penso que debia endur-se qualsevol cosa que no passes d'aquells diners. Jo era molt joveneta, però no ho he oblidat. Sempre que arriben aquestes dates, recordo aquest afer. Que serà?
Els Reis hauran passat deixant il·lusió a aquests petits, i així els esperaran l'any vinent amb la mateixa il·lusió que les generacions d'infants els han esperat any rera any, sense tenir consciència de l'esforç que representa pels pares que sigui per ells una Nit Màgica.
***
Els camells descansen, el camí és llarg, els Reis tenen molta feina no només en una Nit, en l'any que encetem, no tindran gaire temps per descansar, però ara toca fer-ho per donar esperances i vetllar perquè la seva màgia no es volatilitzi com una alquimia medieval.
Ahir quan vaig llegir la crònica de Societat del Diari AVUI, sobre el pavelló espanyol de l'Expo de Xangai, el qual està dissenyat per l'arquitecta italocatalana Benedetta Tagliabue, i a l'entrada del qual "l'estrella del pavelló" és el "nadó mecànic Miguelin" dissenyat per Isabel Coixet, se'm van obrir els ulls de sorpresa!
Avui és la nit en que els menuts tindran dolços somnis i els més grandets descobriran la veritat del misteri poètic dels reis. Són moments que han anat passant de generació en generació. Sempre hi ha quelcom de màgia, i en els nostres dies en necessitem molta de màgia i de il·lusió per no anar-nos amargant amb les negres notícies que ens envolten cotidianament.
El cicle estacional de l'any, ja ens ha fet arribar una vegada més a la Diada de Reis. Qui més qui menys tenim un record de la nostra infantesa d'aquesta nit màgica, l'origen de la qual es perd en el temps. De la mateixa manera que hem heretat aquesta tradició, la traspassem als nostres fills, perquè les arrels es vagin mantenint.
Podem trobar molts retaules en que són representats els Tres Reis amb vestits a l'estil oriental, abans de que els tres Reis fóssin els patrons dels naipers. A Barcelona els naipers no es van constituir en estament fins a mitjan segle XV. Els calia cercar un patró i van ser els tres Reis. El de bastos representa el qui va oferir l'encens a Jesús, el de copes el qui va portar-li la mirra i el d'oros el qui li va donar l'or. Restava el d'espases, que hom diu que figura el ferotge rei Herodes. (Per això les vestimentes actuals dels Reis Mags, s'assemblen més a les figures dels naips del segle XV).
