Entenc perfectament que els anglesos i els alemanys els agradi afincar-se a les illes de Mallorca i Menorca per gaudir del sol mediterrani. Uns dies a l'alemanya oriental ho he pogut comprovar. Dies grisos, fred i aquell xirimí a vegades molest sense arribar a ser una pluja que obligui a extendre els paraigües. El termòmetre no pujava de 6/7 graus centígrads. Uf!
Una immersió a la Història del segle XX ens ha acompanyat en boca d'un guia jove i català, que evidentment no havía viscut moltes de les efemèrides recents, al contrari dels viatgers veterans que el seguíem i les recordàvem ja que n'havíem estat testimonis. L'Arnau, nascut a Mollet del Vallès, fa deu anys que viu a
Berlín i de moment no pensa tornar a Catalunya. Li va bé la feina, i l'entorn.
Berlín no és una ciutat cara en comparació amb altres ciutats europees i amb una taxa d'atur ínfima. Es pot viure decentment amb un sou mitjà. El comiat amb aquest xicot va ser sentit. Ja ens havíem acostumat a la seva presència.
El pont dels espies ubicat a l'entrada de la ciutat de
Postdam, presentava una imatge que ens va fer recordar la recent pel·lícula del mateix nom, de canvi de presoners. Efectivament va ser un lloc d'intercanvi i el varem passar tot caminant. Unes tímides branques florides al costat, començaven a anunciar que la primavera s'acostava.
Encara es veuen lleugeres diferències entre els dos Berlins. La ciutat ens va semblar una mica caòtica per la quantitat d'edificis en restauració. Obres al carrer, bastides, grues, i ponts elevats per les xarxes de metro, ah, i diferenciant la part oriental en que hi havia tranvies, al contrari de la part occidental que no en tenia. Observació del nostre guia!.
Amb tot, una ciutat moderna amb edificis realment espectaculars com el Sony Center.
Emotiva va ser la visita a la
Porta de Brademburg, quan la vam traspassar caminant també sota les arcades. No diguem el
Memorial de l'Holocaust. Cadascú varem tenir sensacions diverses que varem posar en comú.
El memorial del mur també va ser una visita de records recents. Encara tinc a la retina les imatges d'aquell 1989, quan la gent colpejava aquelles pedres i s'enfilava al damunt.
La visita a la ciutat de
Dresden capital de la
Saxònia amb el seu passat reial i principesc, va ser una ocasió per contemplar aquells palaus barrocs que van ser ocupats per la dinastía
Wettin i que han quedat per ser admirats per la nostra generació de badocs.
Varem dedicar un dia a fer una passejada per la ciutat de
Leipzig també a
Saxònia, ciutat dels músics. Al seu prestigiós conservatori de Música hi van estudiar
Bach, Mendelssoh i Schumann entre d'altres.
L'església de Sant Nicolàs alberga la tomba de
J.S.Bach i un petit museu del seu pas per aquell indret.
A
Postdam la capital del land de
Brademburg i situada a la perifèria sud-occidental de Berlín, varem visitar el
Palau de Cecilienhof, una edificació semblant a un
cottage anglès
, on l'any 1945 va tenir lloc la històrica conferència de Postdam. La visita molt ben documentada, va ser un bany d'il·lustracions de la Segona Guerra Mundial.
I un punt de color per acabar aquesta breu pinzellada berlinesa. Europa prepara molt el temps pasqual. Un esdeveniment esperat per aquests països tant mancats de bon temps i al cap i a la fi preludi de més hores de llum i esclat de la natura. Els aparadors anuncien la Pasqua decorats amb petits conillets i ous de tota mena i colors.
Vaig captar-ne una petita mostra :
 |
| Als arbres dels jardins hi pengen ous |
***
***
La crònica més extensa del viatge, com sempre, en el
Sorrobloc potser d'aquí uns dies.
