Piulades i piuladisses

Som a la tardor i les piulades generen entusiasme. Sóc nova a Twitter. Les eines 2.0 les tenim per fer-les servir per quan un creu que li són de profit que és el que ara m'ha fet entrar-hi. Tenim tanta informació sobre els fets polítics que estem vivint d'una manera accelerada, que rebre aquestes piuladisses són realment estimulants. Malauradament no tinc gaires seguidors, però aixó no descarta que de tant en tant generi alguna piulada retuitant algun tema que em sembli interessant.

Així com el facebook personalment el trobo una mica de "revistes del cor", en llenguatge col·loquial,  pel que respecta a la informació exhibidora que molta gent "penja" de la seva vida i miracles, que no acabo d'entendre, i en el qual no m'hi trobareu de moment, el Twitter el trobo més interessant pel que com he dit, t'arriba informació de primera mà escollint bé la font que interessa, a més dels hasthtag que es creen, alguns dels quals, veritablement divertits.

Aquestes eines i les que aniran sortint, són per poder triar el teu mitjà de comunicació que més s'adapti als teus interessos i el dret a decidir també el tenim a la xarxa. Tot això és bo si se sap utilizar-ho sense voler acaparar-ho tot, ja que pot ser una gran bogeria!

Em va agradar una piulada de fa uns dies, la qual comparava de quina manera quedaria España (con ñ) sense Catalunya, amb la "poma d'Apple", la qual he aprofitat per decorar una mica més aquest apunt .

I aprofitant que parlo de piulades, ahir em va tornar el tallarol al balcó. Ja feia dies que tenia l'esquer posat en forma de molletes de galeta, hum!!!! que bo!! ....i ha picat.!

***

Amalgama de cultures

Tercer i quart dia de classe del taller: Història de Catalunya a través de l'art.

L'interès que m'ha portat a fer aquest taller, és per conèixer les transicions culturals de les diverses migracions dels col·lectius que han arribat al nostre país al llarg dels més de 2000 anys d'història. Els segles ens determinen els imperis concrets, però les transicions són importants respecte a l'art.

Els grecs van ser poseïdors d'un alt nivell cultural, ens van aportar el seu bagatge intel·lectual i arquitectònic el qual els romans van anar transformant amb millores substancials de vies de comunicació i aglutinant coneixements de diferents llocs d'Europa que conquerien. Ens van deixar grans obres arquitectòniques i la seva organització i jerarquització de l'Imperi. La seva desfeta però va arribar per les moltes intrigues de poder que van anar succeint i que va culminar amb la divisió d'Orient i Occident.

Roma i Constantinoble van ser les dues capitals segregades de l'Imperi, i que el cristianisme va ser determinant a orient amb l'art bizantí, el qual, va beure de l'art oriental amb mosaics de figures estàtiques plenes de contingut il·lustratiu de fets cotidians i religiosos. Una mostra de la influència de Bizanci la tenim a les nostres terres en aquest frontal d'altar d'Avià, datat cap el 1200, que resta actualment en el MNAC. La posició de Maria és clarament d'aquesta influència.

Els pobles germànics es van anar introduint en les terres de l'Imperi. Eren gent forta i guerrera i en el segle V van entrar a Roma, i van seguir introduint-se a la península ibèrica pels Pirineus, els quals van adquirir part de la cultura romana i van barrejar el cristianisme amb la seva pròpia cultura implantant el sistema feudal o edat mitjana.

 L'art visigòtic entre els segles V i VIII, fa una transició de l'art romà al paleocristià amb influència bizantina. Les esglèsies de Terrassa en son un clar exemple.

En època visigòtica i següents, l'analfabetisme dins el poble era total i les jerarquies, per mitjà de l'art pictòric que va anant evolucionant cap a l'art pre-romànic, describia més el missatge "que volien transmetre" que "com ho volien transmetre".

Després d'un periode de transició que provenia de l'art bizantí, el romànic a Catalunya es va anar desenvolupant entre els segles XI i XIII. Les seves empremtes les trobem per tot el territori en formes arquitectòniques de gran bellesa, d'inspiració romana amb esglésies d'influència llombarda amb campanars quadrats i àbsis amb arcs de mitja punta.

 

 Els frescos pictòrics reben la influència també de Bizanci.

Coincidint amb aquesta expansió, en els segles VIII i IX l'Imperi Carolingi anirà creant els comtats catalans a la frontera dels Pirineus amb el nom de la Marca Hispànica, que van ser els predecessors dels comtes catalans, originaris de la dinastia carolíngia, els quals frenarien l'expandiment de l'Islam que venien anexionant territoris des de la mort de Mahoma l'any 632.

Aquells pobles eren d'un gran refinament cultural, experts en matemàtiques, arts artístiques, escriptura, etc. i contrastaven amb els pobles que trobaven a la península els quals els seus objectius eren les lluites territorials constants, la religió i la repoblació de les terres que anaven conquistant. L'Església des dels monestirs va ser compiladora de les cròniques i també ajudava amb contractes de vasallatge a donar assistència jurídica a la població i al seu feu.

Un dels comtes catalans que els historiadors ens han fet arribar més les seves gestes, va ser Jofre o Guifré "el Pilós", nomenat pels reis francs per repoblar la vall del Ter, va ser l'iniciador de la dinastia dels Comtes de Barcelona, amb la creació de monestirs per difondre el cristianisme per anar conquistant les terres dels àrabs. El seu fill va ser el primer abad del Monestir de Ripoll i la seva filla abadessa del monestir femení de Sant Joan de les Abadesses, dos exemples d'arquitectura romànica del nostre país de gran prestigi.

Ripoll

Sant Joan de les Abadesses

I amb força diàleg politico-cultural de diverses tendències, vam acabar la classe, esperant el proper dia continuar amb la llegenda del possible origen de les barres catalanes atorgat pel rei dels francs damunt l'escut del Comte de Barcelona, Guifré el Pilós.

Va ser una experiència dialèctica per no oblidar.

***

Jugant amb la ve baixa

La vida és lluita constant.
El nostre poble és voluble i valent alhora.
Volem deixar la nostra vinculació amb Sepharad i ens agradaria vanagloriar-nos de la nostra pertinència a un continent europeu com un estat més i per això ho vindiquem seriosament.  
Estem cansats de vagues generals i fem valoracions constants de la nostra situació. La crisi ens ha portat a temps de vaques magres i ja no és vàlid el nostre sistema econòmic. 
Necessitem una vàlvula d'escapament i hem de tenir suficient valor per afrontar-ho. No entenem això del rescat virtual. Les vaques sagrades ho proposen però les paraules se les endurà el vent i les vetaran. Aquesta jugada no val. 
El vaixell s'enfonsa i ens hem de fer valer en un altre lloc. Tenim valors que els hem de fer valdre d'una vegada i per totes. 
Encara tenim sang a les venes i no ens hem de deixar vexar. Ens ve de lluny aquesta lluita. Ens proclamarem vencedors sense vessar sang? Això és el que volem. I ho volem veure aviat com a veterans de la vida.

***

Politeness

Sempre m'ha agradat ser "polite", però davant dels fets dialèctics al Parlament espanyol de provocacions descarades, em donen ganes de pagar amb la mateixa moneda i deixar les "bones maneres". Les declaracions del ministre Wert no són de desconeixement com molts apunten, són accions completament deliberades davant una involució que ja fa anys preten el partit que en aquests moments té majoria absoluta al Parlament espanyol. Ja des de la FUNDACIÓN FAES fa anys que es promulguen aquestes idees per anar amarant als espanyols d'ideologies centralistes, que els que ja tenim una edat coneixem perfectament i hem sofert a les nostres espatlles.

Aquest anar enrera no s'aguanta! És imprescindible que intentem fer el nostre camí. Estem cansats d'haver d'explicar quí som, que volem i quina història tenim. Volem viure sense haver de justificar-nos continuament. Tenim prou capacitat com a país de buscar-nos la vida. Cada dia, parlen els economistes que Catalunya sempre ho ha pogut ser de autònoma però la por ens ha frenat. Ara cal deixar enrera aquesta endèmia i gaudir del procés que s'ha començat ja que el moment és idoni.  Vull fer ressó d'un apunt del blog Aixi_com_cell que ens parla d'aquest combat dialèctic i que val la pena llegir.

No són gaire usuaria del twitter però darrerament és interessant d'anar-lo seguint per la quantitat d'escrits internacionals que la gent va repiulant. La dialèctica del Sr. Wert, sembla que també ha aparegut avui en un article al Financial Times, això és bo, es justifica una vegada més que el problema català no és només de terme econòmic, hi ha també ganes d'anulació d'una cultura i d'una identitat.

***

Després del paleol·lític....

Segon dia de classe del taller: Història de Catalunya a través de l'art.

La classe ha començat amb més gent. Sembla que el primer dia encara hi havia persones gaudint de vacances estivals i avui hem fet el ple. La Mireia ha revisat durant uns minuts el que havía explicat de l'art rupestre per reconduir el tema, i així tothom ha pogut agafar el fil.

Les cultures al voltant dels grans rius (com l'egípcia) i després en serralades llindant les costes (com la fenícia) ha estat l'inici de la xerrada i de com els fenicis es van anar escampant per la mediterrània, arribant fins i tot a les illes britàniques creuant l'estret de Gibraltar.

És curiós tornar a retrobar-se amb la història que vam aprendre a primària i de com ens va ser explicada en el meu cas, en plena dictadura, amb una pedagogia mancada de detalls, per memoritzar-la i només amb breus pinzellades de com van arribar aquestes cultures a la península ibèrica.

Val la pena fer un revival de tant en tant i de tornar a rebre informació d'aquelles persones que amb voluntat d'anar més enllà (paraules del nostre President), ens van portar, la manera de treballar en equip, i ens van ensenyar a comerciar amb les seves obres d'art que portaven de l'antiga Mesopotàmia.

Aquell poble sorgit de les migracions semites, es van instal·ar a la costa oriental del mar mediterrani, un lloc farcit de boscos de cedres, els quals els hi van servir per construir les seves naus.

Ens van portar, a més de la seva cultura i maneres de pensar, pasta de vidre, figures de terracota, segells, monedes, troncs de cedre, joies amb representacions de la vida cotidiana i simbologies religioses.

Màscara de Mozia

 

A la península teníem els íbers instal·lats en nuclis urbans, els quals dominaven els metalls i també el seu art es representava amb figures, una de les quals d'un fort prestigi i de gran vàlua, és la Dama d'Elx, escultura trobada el 1897 i datada entre els segles IV ó V ac., la qual representa l'deal de la bellesa femenina molt guarnida amb luxosos abillaments al costat del cap.

L'intercanvi cultural va anar esdevenint important i aquells pobles que comerciaven amb el nom que els grecs els hi van donar (phoínikes, «vermells, púrpures») per comerciar amb uns tints de color porpra, van anar evolucionant i extenent-se per tot el mediterrani. Les colònies establertes per la costa de l'Egeu van donar lloc a la cultura hel·lenística grega amb un pensament basat en l'ideal de bellesa. Aquesta fusió cultural que va anar esdevenint-se entre Grècia i orient, va donar lloc a un art representat també per estàtues amb proporcions regulades per arribar a la idea de la bellesa ideal.

Amb excavacions per tota la mediterrània, els historiadors han pogut saber, a través de les troballes, com era el dia a dia d'aquells pobles que segle rera segle anaven configurant la història de la mediterrània i arribaven a les nostres costes amb tot el seu saber per deixar-nos la petja del que esdevindria la nostra identitat actual.

***

Quilòmetre 0

Avui tots els Presidents autonòmics han estat convocats en el quilòmetre 0.
La posada en escena és teatralment impressionant. Les banderes seguint l'ordre estricte de protocol, segons sembla en ordre estricte de la signatura dels corresponents Estatuts d'Autonomia amb l'Estat central. Els Presidents distribuïts a la mesa, també amb aquest ordre protocolari.

Sembla un estat federal legalment constituït, però la realitat es una altra. Després d'aquesta representació fictícia de l'estat, cadascú en el seu paper, cada actor tornarà al seu afer diari amb el seu tren però no serà la via convergent en el quilòmètre 0, un d'ells en el quilòmetre 625 la seva via serà divergent.

El disc dur de la meva memòria guardava uns problemes que en la nostra infància ens posaven a l'escola i que em semblaven aleshores força repetitius i desagradables. No entenia mai allò de dos trens que sortien de punts oposats i anaven a diferents velocitats. La pregunta fatídica era a quin punt quilomètric es trobaríen.

Ara em faria una altra de pregunta: 17 comunitats autònomes de l'Estat espanyol es troben al km.0, 16 de les quals van de comú acord a la velocitat "X" però n'hi ha una que el seu poble vol procedir a una altra velocitat. Hi haurà un xoc de trens o podrà arribar al seu punt d'origen amb total llibertat de moviments?
El càlcul matemàtic se suposa que és de fàcil solució.

***

Tot esperant l'euro català

Una companya blogaire força activa a nivell personal i social, em va enviar aquesta fotografia per mitjà del mail. Gràcies Maripepa. Avui m'ha servit per inspirar la meva introducció a l'apunt que enceto que res te a veure amb els esdeveniments polítics que estem vivint,  aquest allau de cròniques que ens plouen per tot arreu i que només obrir l'ordinador ja m'arriben des dels Diaris digitals, piulades i enllaços a comentaris de tota mena, i que sincerament m'estan superant.

Per desintoxicar-me i continuar la vida del dia a dia, m'he tornat a apuntar aquesta tardor a fer un altre taller d'art.  M'agrada l'art i procuro anar ampliant coneixements amb la Mireia, la tallerista que vaig conèixer fa un parell d'anys i que ens ha anat il·lusionant amb la seva capacitat de transmetre el seu saber.

Aquest trimestre el curset l'anomena "Història de Catalunya a través de l'art". La Mireia és llicenciada en Art i té una forta empatia amb les seves alumnes, dic seves perquè alumnes de sexe masculí n'hi han ben pocs. Aquesta vegada en tenim un i vam quedar força astorades al veure'l entrar a classe. On s'amaguen els homes en les activitats culturals?

Les classes són força distretes. Varem començar per l'art rupestre en general i de com encara avui dia es troben en el món tribus que viuen en el paleolític superior. Antropòlegs i historiadors determinen el que és rellevant en l'època que contemplen i es pregunten sobre aquest desajust abismal del món actual.

A través dels sediments els arqueòlegs han trobat també pedres que han estat treballades per la mà de l'home i tots coneixem les pintures trobades arreu dins dels hàbitats que "l'homo sapiens" va anar deixant com empremtes de la seva capacitat d'interactuar amb la natura.

Vam parlar que en tota obra d'art ha d'haver-hi primer una tècnica, després un propòsit i finalment comunicació.

Varem analitzar aquelles primeres pintures rupestres de com havíen estat fetes, amb quin propòsit i què volien comunicar aquells homes.

Així va començar un art que es troba també en molts indrets de la geografia del nostre país. El negatiu d'una mà trobada en una roca, bufant material orgànic és una mostra de com l'home del paleolític volia deixar la seva empremta per la història que començava en aquell moment.

Seguirem el proper dia amb aquest apassionant món amb el qual gaudeixo, i una vegada més aniré publicant apunts com altres vegades des de que vaig començar a fer tallers d'art. Així també deixaré la meva empremta en el blog. Qui sap si algún dia els nostres blogs seran recuperats per la memòria històrica! És una quimera?

***

ELECCIONS AL PARLAMENT el 25 de novembre

La veu del poble parlarà a les urnes el dia 25 de novembre, tal com ho va fer el dia 11 de setembre al bell mig del carrer!

Hye Young Yu

(Il·lustradora Diari AVUI)

Hem de fer pinya!

***

Metàfora tardoral

Avui ha començat la tardor meteorològica, però les ventades tardorals fa dies que les tenim. El vent bufa de totes bandes i ha arribat el moment de sortir al carrer, aixecar el dit, mullar-lo una mica,  i observar d'on bufa, sentir-lo a la cara i gaudir d'aquest moment irrepetible, enlairar els estels i fer-los ballar, tal com feiem quan erem infants.

Aquests aires els tindrem per molt de temps tant bufadors com bufats (mai més ben dit). Aquest sentiment d'inflar i desinflar globus va per llarg. A mi m'agradaria que no es deixessin escapar aquests globus de tots colors i els portessim ben agafats al canell de la mà ja que és perillós portar-los en el dits, hi ha el perill que volin i ens quedem mirant el cel sense més i amb els ulls astorats veient com les il·lusions se'n van. La tardor sempre m'ha agradat, les fulles grogues, els arbres grocs, els fruits vermells, la natura es prepara per l'hivern, però enguany l'hivern que vindrà, no serà com altres hiverns, no estarem en estat letàrgic, els esperits estaran en estat d'alerta com si realment estiguéssim entrant a la primavera meteorològica, però estarem entrant a la primavera de l'esperança.

***

El Farró

Aquest darrer cap de setmana hem tingut Festa Major al barri. Fa més de trenta anys que estem ubicats al barri del Farró, segurament desconegut per bona part de la gent de Barcelona. Amb aquest nom també ho era per a mí quan ens hi varem instal·lar procedents en el meu cas del Districte i barri veí de Gràcia. El Farró, des de la nova distribució de barris per part de l'Ajuntament el 2007, està administrativament unit al barri del Putget amb el nom de El Putget i Farró, poc podia imaginar-me jo que hi aniria a raure quan llegia en la meva joventut les novel·les de la Mercè Rodoreda que va viure ben a prop de casa meva i mencionava sempre els jardins de la seva torreta amb les flors i boganvílies de les finestres. Crec que per això tinc des de fa anys una petita boganvília al balcó que em regala el seu esclat a finals de primavera i principis d'estiu.

La Festa Major no obeeix a cap festa patronal ni a cap esdeveniment del barri. Sembla ser que una activista cultural catalana, Joana Clement, cap els anys setantes amb el seu afany de reactivar-lo, va engrescar un grup de veïns i veïnes per iniciar la recuperació de les Festes. Recordo que en els primers anys de la meva incorporació al barri, aquestes festes es feien a meitats del mes de juny amb una durada d'una setmana i amb conseqüències discrepants, atesa l'època en que es feien, ja que molts joves tenien exàmens i no podien concentrar-se amb tant de soroll fins a altes hores de la nit. Amb els anys es va anar diluïnt la intensitat i la durada, ja que actualment tenim bullanga només un cap de setmana a meitats del mes de setembre, sense que hi hagi, que jo sàpiga, cap tipus de litigi.

Estic satisfeta de viure al Farró. Sempre dic que estem al bell mig de la frontera del barri "pijo" de l'esquerra de Balmes i a l'altra banda la frontera del barri de Gràcia d'esperit "llibertari". Un excel·lent còctel d'idees i costums.  En quant a transports públics n'estem ben equipats: Metro i FCG a cinc minuts. Autobusos: Línies a totes bandes de la ciutat també a menys de cinc minuts de casa. Comerços de tota mena només posant un peu al carrer. Mercat municipal ben a prop, i el més important són els veïns. He tingut molta sort, els de tota la vida excel·lents, els altres, com a tot arreu van canviant, però sense cap incident especial.

 

***

Capacitat de resistència

Ja sóm l'endemà. I ara que? Què passarà? Qué farem?. Doncs el mateix que van fer els nostres compatriotes l'endemà de la desfeta del 1714. Com diuen les cròniques, obrir portes i posar-nos a treballar per fora i per dins, sobretot per dins, ho portem en el nostre ADN, pot durar mesos o anys, però hi posarem el nostre esforç.

Le rauxa ha passat ara hi posarem la reflexió i la feina. Això ens permetrà posicionar-nos i cadascú a la seva manera i possibilitats,  seguir el camí que ha començat. Els temps van més ràpids però ho hem de fer com sempre, amb seny i amb la nostra capacitat d'intel·ligència demostrada, sense presses pero també sense pauses.

La societat ha canviat, no es poden comparar moments històrics, cada moment té la seva peculiaritat. Com va dir el nostre President, ens esperen moments difícils i hem de tenir capacitat de resistència. Penso que això està demostrat, fa anys que ho demostrem, darrerament ja en portem 300, sense comptar des dels inicis de la nostra Història. Continuarem, no podem fer-hi més. Som així.

***