Homenatge pòstum

Montserrat dia 10 de setembre recordant a Josep M. Cardona.
Retrat espiritual

"El camí de la vida, em sembla a mi, consta de tres fases principals. La primera, bàsica, és la formació al si de la mare, la segona la que ens pot semblar més llarga, va des de la infantesa fins a la vellesa (els qui hi arriben) i la tercera, la més important pels creients, és el traspàs de la llinda de la Casa del Pare"

La mesura de l'amor

"Estimar fins a servir, i precisament uns homes i dones com els que tenim al costat, comporta sens dubte moltes proves i sofriments. Quan servim fins i tot donant trossos de vida, entenem la veritable grandesa de l'Evangeli.... "

L'Ésglésia

"El compromís de tot cristià ha de ser la construcció de la unitat de l'Església, en un respecte i col·laboració amb tots els membres que en formem part, des dels fidels de base fins els nostres pastors. No podem confondre l'Església veritable, autèntica, amb el pobre aspecte extern que sovint li donem els homes i dones que la formem. El vi ordinari s'acaba aviat, el que ens dóna el Crist és generós i abundant, no s'acaba mai"

"La fe és un do. El rebem de Déu. Però cal que la cuidem. És com un arbre jove que cal regar-lo, podar-lo i donar-li forma per tal que doni fruits. És una tasca molt delicada i fràgil. La portem en vasos de terrissa".

"El Ressuscitat és un terapeuta, un metge, un guia que vol ajudar-nos en el viatge a les nostres arrels. Ahir ens preguntava la raó del nostre plor: Avui vol conèixer allò que portem entre mans. ¿Quines són les nostres preocupacions actuals? ¿Què és el més important en la nostra vida? Què o qui ocupa els nostres interessos o el nostre temps? ¿De què parlem a les persones que es posen al nostre abast? ¿Quina és la raó de la nostra vida?"

"Els monjos tenim un avantatge, i és que som capaços d'estar present en esperit, des del monestir, a tots els llocs, a tots els esdeveniments i amb totes les persones que estimem"

"Vaig fent camí serenament. Us diria mentida si no us comentés que hi ha estones de tot. Però la Gràcia de Déu és més gran que les defallences humanes que tots portem a sobre. I el que més em fa sentir-me fill de Déu, són les vostres pregàries, els vostres records, les vostres mostres d'afecte manifestades de tantes maneres"

Josep M- Cardona
Traspassat el 20 de setembre de 2010

***

La primavera treu el nas

Falten poques hores per rebre-la. Està traient el nas, igual que les tortuguetes sortint del cau hivernal. Nosaltres també ho fem després d'aquest llarg hivern que ha semblat més continental que mediterrani.

Aviat sentirem a les orenetes piulant al matí i també sortiran els pollets anunciant la Pasqüa.

Els que hem nascut just al començar la primavera, sembla que despertem també, malgrat l'astenia que a vegades ens envolta en aquesta època. Només falten vuit dies perquè aquesta personeta amb cara de "pocs amics" arribi a la seva majoria d'edat laboral, malgrat que ja fa temps i abans d'arribar-hi, va tenir la sort de allunyar-se'n d'una manera definitiva.

Hem celebrat amb música l'entrada d'aquesta estació. Hem tingut el privilegi d'assistir a la benedicció del nou orgue de Montserrat aquesta mateixa tarda, quan la caloreta de la primavera es començava a deixar sentir. Ni tant sols a Montserrat feia fresca avui. Ha estat una vetllada de les vespres del trànsit de Sant Benet, força emotiva. (enllaç)

I ara un record també pel poeta:

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.

Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.

Frag. de Les minves del gener de Joan Maragall

***