Comento dues novel·les que he llegit recentment. La primera és:La Neblina del ayer - Leonardo Padura
Aquest llibre ens ha estat recomenat pel Club de Lectura, seguint la línia del gènere policiac i de detectius que varem començar aquest trimestre. El proper dia el comentarem. El seu autor, nascut a La Habana, llicenciat en literatura hispanoamericana, va visitar Barcelona l'any 2006 per participar en la Setmana Negra de novel·la. És conegut per les seves novel·les relacionades amb el detectiu Mario Conde, ex-policia i personatge pintoresc, que segons comenta Padura, és nét de Phillip Marlowe i fill de Pepe Carvalho.
L'argument de la novel·la que ens ocupa suceeix a l'estiu del 2003. Desencantat de la seva feina, Mario Conde, fa 14 anys que ha deixat la policia com a tinent investigador, i es dedica a la compra-venda de llibres de segona mà. Durant els darrers anys, Cuba ha sofert molts canvis. D'una manera fortuïta, troba una biblioteca particular, amb una sèrie de volums molt valuosos un dels quals, en el seu interior, troba un full de revista d'una cantant de boleros dels anys 50, que anuncia la seva retirada.
A partir d'aquí comença una sèrie de periples, per la obsesió que s'apodera de Mario Conde per esbrinar el motiu de la retirada de la cantant en ple èxit de la seva carrera, ja que era una persona amb un gran bellesa personal i encant professional.
El llenguatge cubà és d'una gran riquesa. Els personatges que envolten al detectiu són d'una autenticitat caribenya, dignes de ser llegits. La manera com es desenvolupa la trama, també fa que el lector prengui consciència de les carències que hi ha encara a l'ílla per motius polítics, i de com la gent ha d'ingeniar-se-les per sobreviure. També ens mostra els barris més degradats. L'autor, per mitjà del seu personatge, seguint les empremtes de la cantant de boleros, et fa entrar també de ple, en els anys gloriosos de l'Habana nocturna de cabarets i màfies de l'època d'abans de la Revolució, la qual cosa és força interessant, ja que posa de manifest les dues èpoques de dictadures de diferent color.
L'altra novel·la que vaig endur-me com a companya de viatge és:
Crònica de una muerte anunciada - Gabriel García Márquez
Escrita l'any 1981 és una novela curta que no arriba a 200 pàgines. Amb un estil sobri, i amb el llenguatge característic de Garcia Márquez.
La novel·la vol ser una metàfora de la vida dels homes. El lector sap des de la primera línia que mataran al protagonista i tot el relat es basa en tot el que passa 24 hores abans que el matin.
L'acció és desenvolupa en un poble del Carib, la gent del qual tothom sap el que s'està preparant i encara que tothom vol impedir-ho, ningú fa res perquè això no passi. Malgrat això, l'autor aconsegueix captar l'atenció del lector fins al desenllaç final.
Aquesta novel·la no l'havia llegit encara, però crec que val la pena recuperar títols d'autors consagrats, de terres tropicals, ja que sempre s'hi troba alguna cosa que fa entendre més la idiosincràsia dels pobles que s'esmenten per entrar en aquesta cultura que ha rebut tantes influències de l'antic continent.
***
-the-key.jpg)
