Signes i símbols a través de l'art - 5

Aquesta setmana (enllaç) hem parlat de la simbologia de l'escriptura, els números i una mica les figures geomètriques.

A tot el món s'han anat trobant escrits des de 6000 anys a.c. però els historiadors s'han posat d'acord per considerar que els més antics serien sobre 3000/3500 anys a.c. trobats a Egipte i Mesopotamia.


S'han trobat pictogrames, i ideogrames, en objectes cotidians com en taules de bambú, en carcasses de tortuga, en ossos d'animals, etc.

Fins que no es va trobar la pedra rosetta no es van poder desxifrar els jeroglífics egipcis.

Els escrivans egipcis que gaudien d'un status social preferent, són els que van transmetre les dades importants que passaven en els seus escrits.


Més tard, l'edat mitjana, van sorgir els copistes que molts no sabíen escriure, però que van ser excel·lents reproductors de llibres manustrits. No va ser fins el 1450 que a occident va ser inventada la impremta.

Sobre el sistema decimal, el seu origen segons els antropòlegs, està en els deu dits que tenim els humans a les mans, tots els números estàn "lligats" simbòlicament a totes les cultures.

Els números senars simbolitzen el gènere masculí, i els parells al gènere femení.

No m'extendré però posaré alguns exemples:

El 0. Inventat per matemàtics indis, és un concepte màgic que surt del no res. Representat per un cercle, significa la no-existència.







El número 1. Ser el millor. Individualitat. Masculí.





El 2. Número primer femení. Dualitat home/dona. Ying/Yang. Discòrdia/equilibri.








El 3. Número sagrat. Molt important en moltes cultures. Santíssima Trinitat. Passat, present i futur. Pels antics egipcis, cicle de la vida (inundació, sembra i collita).




El 4. Associat a la terra. Punts cardinals. Foc, aigua, aire i terra.

El 5. Com l'estudi de l'home de Vitruvi de Leonardo Da Vinci, . L'home és l'eix de l'univers, el tronc i les extremitats. És important a l'Islam. Són les cinc vegades al dia, que han de resar.També és el nombre dels cinc sentits corporals.

El 6. Els sis dies de la creació del món, segons La Bíblia. És el número de l'equilibri, l'amor, la salut i la sort.






El 7. Número sagrat per exel·lència. Molt emprat a La Bíblia. Simbolitza santedad, sabiduria. El tenim simbolitzat en lal menorah del jueus.

El 8. Pas o camí per arribar a la plenitud.




El 9. És el número de la Eternitat. Sagrat pels orientals.



El 10. Número de la mística jueva. 10 són els Manaments de la Llei de Déu. 10 són també les Càbalas.






Podriem anar seguint, però acabaré amb el número 12. Signes del zodíac. Mesos de l'any. Tribus d'Israel. Cavallers de la taula rodona, etc. etc.

Vam revisar de passada també les figures geomètriques. Piràmides, triangles, espirals, cercles etc. A totes les parts del món, els símbols s'assemblen, deduïnt que l'home, estigui a on estigui, com diu el poeta, sempre ha tingut les mateixes inquietuds.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar perquè el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops
l'aïrat Posïdo, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida............

Konstantinos P. Kavafis

versió catalana per Carles Riba

***

Sant Medir

Avui 3 de març, és Sant Medir, co-patró de Sant Cugat (enllaç).

És un dia en el que, al cap de molts anys, encara les trompetes i tambors de les bandes de música, et desperten aviat pels carres d'alguns barris barcelonins.

És un dia també de dolços records escolars i familiars, quan havíem de posar-nos les bates netes per sortir al balcó de l'escola per rebre les colles que pasaven desfilant tot el matí, tirant caramels, repartint ramets de violetes que simbolitzaven la propera entrada de la primavera, i que només un reduït grup d'amics dels romers, podíen aconseguir.

Era i és un dia semi-festiu en les barriades de Gràcia, (enllaç) Sants, Sarrià-Sant Gervasi i potser algun altre barri. M'agrada aquest dia. Em recorda també l'aniversari que celebràvem cada any de la nostra veïna Esperança que vivía al mateix replà de casa els pares, la qual ens estimàvem molt, ja que ens feia de "iaia" quan la meva mare ho necessitava i que ara ja seria més que centenària.

És un dia alegre als carrers recordant el primer romeu (enllaç) que va optar per atansar-se a l'ermita del Sant, complint una promesa. Malgrat els temps pessimistes que estem vivint, aquestes Festes que han esdevingut populars, ajuden a cohesionar a les persones i a trencar el dia a dia perquè sembli una mica diferent.

***

Signes i símbols a través de l'art - 4

Pobles i gent
Més comentaris sobre la cultura al voltant del cos. ( enllaç)

Avui parlaré de la Dansa, el Teatre i la Música, que ha acompanyat al ser humà des del principi dels temps. La dansa ha servit d'energia a totes les cultures, per trascendir, per manifestacions festives, per invocar pluges, per acompanyar als morts en el seu traspàs a l'infinit i per moltes altres estimulacions que l'home ha anat necessitant per comunicar-se.



Ho trobem a l'antic Egipte.

A la nostra cultura greco-romana. Els romans van anar prohibint alguns balls per considerar-los que podien arribar a la promiscuïtat i derivaven en baralles, atès el grau d'exitació de les festes dedicades a Dionís.







A les tribus africanes, demanant pluges i comunicant guerres.


















A les cultures orientals. Les danses thailandeses amb el moviment de les mans simbolitzen missatges o animals. Les ballerines semblen criatures celestials.

El déu Shiva, amb la seva dansa, s'envolta de llum per fer surgir la sabiduria i il·luminar el camí. Els cabells simbolitxen l'aigua del riu Ganges.

Els sufis en els seus balls fan volar les túniques simbolitzant l'univers. L'home és l'eix del món. Aquesta manifestació, és religiosa, i els seus orígens podrien ser sobre els segles XIV/XV.

A la nostra edad mitjana les danses eren col·lectives. Fins els segles XVII/XVIII, no es va començar a ballar en parella.

Entrem ara a la música amb ORFEO, que mira al cel i al submón indistintament.

Evidentment les danses s'acompanyaven de música. Els sons més primaris eren de percusió.

Un dels instruments més primaris és el tambor. D'arrel ancestral, representava el cor de l'univers. L'home en contacte amb la natura, també comunicava al perill i el toc d'alerta.

Després tenim el gong molt emprat en les cultures orientals per commemorar actes importants i les campanes a occident amb el seu so de música celestial, per avisar de serveis religiosos i d'actes relacionats amb la pagesia.

Els intruments de corda, més refinats, els trobem representats a moltes èpoques.

El violí, amb un so delicat.

El llaüd, representa puresa, virginitat.

La guitarra, té el símbol femení amb mànec fàl·lic.

Els instruments de vent:

L'orgue, amb tubs perquè el so arribi al cel, instal·lats principalment a les esglésies i catedrals.

La flauta per cridar a les ànimes per l'eternitat. O també per fer crides per arrossegar a la perdició. (P.ex. flautista d'Hammelin)

La trompeta també per fer crides celestials o a les lluites.

El que veiem en totes les cultures, és el simbolisme que l'home ha fet al llarg de la història, per entrar en comunió amb l'univers.


El teatre va ser també una de les manifestacions més antiga per treure les pors i representar les miseries humanes. La utilització de màscares, evocaven personatges ficticis. Els grecs en son un exemple.

Els titelles van servir per explicar històries èpiques a totes les cultures. Per sort aquest art no s'ha perdut i podem trobar-ne arreu del nostre món.



No parlo dels objectes cotidians, els quals simbolitzen coses per cadascú de nosaltres, com per exemple indumentària i joies. Potser ho faré més endavant.

Acabo amb dues filmacions trobades al youtube. Una dança africana i una música de Kitaro, "La ruta de la seda", la qual m'entusiasma.

***

Vetllada literària

Ahir vaig assistir a la presentació del llibre "L'inici del capvespre" de la escriptora Júlia Costa, el qual va ser presentat per l'editor Jordi Fernando i el periodista/escriptor Jordi Cervera, a la Casa del Llibre, lloc habitual de "parada i fonda" en les meves passejades, com he dit ja alguna vegada.

Hi havía moltíssima gent, no hi cabíem en el lloc assignat. Va ser la primera vegada que vaig saludar a la Júlia Costa. Per casualitats de la vida, fa tot just una setmana, que dues persones molt allegades a les nostres vides comunes, han fet possible que jo coneixés a la Júlia. M'ha semblat un pecat no haver compartit amb ella el seu blog abans (La panxa del bou) enllaç. És com he conegut la seva trajectòria literària i també una mica la seva personalitat. Tinc l'esperança i el desig de poder coincidir amb ella en una altra activitat, que no és precisament literària, d'aquí a uns dies, per poder-la conèixer més a nivell d'amistat. Crec que al ser una persona de la mateixa generació, he constatat que podem tenir moltes vivències en comú i compartir aquestes experiències que la vida ens ha anat oferint.

Espero que aviat podré poder recomenar el llibre "boca-orella", tal com va dir el seu editor, si més no "boca-vista-blog". Segons la sinopsi, crec que promet. Així que acabi el que ara em té retinguda, començaré "L'inici del capvespre" i ja us el comentaré.

Fins aviat, Júlia, i Felicitats.

***

Lectures

Vull parlar de dos llibres que he llegit recentment, molt diferents, però que tenen en comú vivències personals.

Viatge a Finlàndia i altres reflexions (enllaç). Els autors són dos amics que van fer aquesta experiència, els quals ens van regalar i dedicar el llibre, la qual cosa ens va fer molta il·lusió. Coneixent-los, vaig gaudir molt de les històries que expliquen i de les aventures en les que van estar immersos durant l'estiu del 2004. A més, l'autoedició està il·lustrada amb uns excel·lents dibuixos de la M.Antònia, que és professora d'arts plàstiques.

Entre reixes. Records i vivències de la presó Model (1939-1942?) de Fra. Ricard d'Olot durant la Guerra Civil i post-guerra (enllaç). La narració és fruit de l'experiència pastoral desenvolupada amb els presos de la repressió, i a Barcelona especialment, amb els condemnats a mort. Aquests escrits van ser trobats traspaperats, a l'Arxiu Provincial dels Caputxins, i provenien de les pertenències de Fra. Ricard, traspassat el 1979. Amb força encert ara s'han editat, i hem pogut conèixer la tasca de molts religiosos dins de les presons. Realment hi han moments de gran cruesa, i sembla impossible que hagin passat només 70 anys.

Dues obres oposades, però força interessants

***