Bona Diada de Sant Jordi i Pasqua Florida

Sant Jordi!

 

Felicitem-nos!

***

Anàlisi lectora

Una vegada més la trobada s'ha produït per analitzar la lectura que aquest mes ens ha estat suggerida.

L'anàlisi ha estat profunda i intensa, i amb un bon gust de boca al marxar. No ha estat fàcil però les coincidències han superat el previst. Sóm gent molt diferent però l'interès comú és ben notable. Fins i tot el company vingut de terres africanes i amb força dificultat pel nostre idioma, és capaç de transmetre les seves opinions força reexides.

En Jordi Coca ens ha portat de corcoll amb la seva novel·la. Ignorem si el seu coneixement de la idiosincràcia escandinava és real o si ha volgut recrear els tòpics establerts. Ens parla sobre la malaltia, la mort, el sexe, la sol·litud i el paisatge dins l'escenari al bell mig d'una ílla de Suècia, connectada per carretera amb el continent, amb uns personatges força peculiars i amb un final de novel·la negra.

La protagonista ens la presenta amb els ulls d'un narrador, que, amb visió mediterrània, potser manipula al lector amb una sentència que analitzant-la potser no s'adapta ben bé a la realitat.

És una narració freda i difícil de païr, i amb necessitats de fer-ne forum al cent per cent. Em recorda, els films de l' Ingmar Bergman, el qual també és esmentat en el llibre.

Amb delit esperem la propera experiència lectora.

***

Vigílies de la consulta per a la Independència de Catalunya

Visitant l'espai recentment inaugurat del Turó de la Rovira, sobre la memòria històrica de la ciutat

Ocupació de Barcelona. Acabament de la guerra a Catalunya, 1939

L'enorme superioritat en material de guerra de què disposava el general Franco, amb l'ajut decisiu de les tropes colonials del Marroc, de les tropes feixistes italianes i de la Legió Còndor nazi, s'imposà ràpidament sobre les forces republicanes, les quals hagueren d'anar replegant-se cap a la frontera francesa.

"Vestido de soldado, con botas de montar, te hablo hoy, enero de 1939, recien liberada; te hablo por este micrófono de radio como desde una reja, como se habla otra vez a una novia. Detrás de la reja estás, amada Cataluña, contemplando el yugo de mis flechas de Amor con que de nuevo hemos de uncirnos en sacro y eterno matrimonio". 

"Mis rivales -los rivales de España- ahí los tienes: apuñalados en el suelo. Como peleles. Todas las riquezas que te ofrecieron allà se las llevaron aquellos celestinos, traidores y cobardes que consintieron un día tu huida del hogar hispánico".

Gimenez Caballero, Amor a Cataluña

¡BARCELONA FUE AYER LIBERADA!

"A las dos de la tarde, SIN DISPARAR UN SOLO TIRO, las fuerzas Nacionales, al mando del insigne general Yagüe, entraron en Barcelona".

"Cual ave fènix, España renace, es libre ya de esta taifa de infames que la condujeron al vilipendio y al ludibrio".

"El separatismo cernil, abyecto, criminal, de los traficantes de la horda, no podia conducir más que al caos, a la destrucción, a la expoliación, al robo y al crimen. Es ley divina y humana que las pasiones que se generan en el odio, que se saturan en el rencor, conduzcan fatalmente a donde han llevado a Cataluña los miserables que la inculcaron en su odio a España. Y eran las tropas españolas, de nuestro Ejército mil veces victorioso, las que venían nuevamente a liberar del crimen, del deshonor, de la vergüenza, del hambre y del caos a la Barcelona inmortal que escribe hoy las páginas más brillantes de su historia. En esta Barcelona, cuna un dia del 13 de septiembre de 1923, con un Caudillo excelso, augusto, que nos recordaba otro Caudillo insigne, con una explosión popular que nos traía con fulgores de gratitud y de emoción el recuerdo de otra manifestación gloriosa, entraron ayer las tropas nacionales, con una disciplina, con una marcialidad, con un entusiasmo, con una fe, SIN DISPARAR UN SOLO TIRO, de que no existen precedentes en la historia".

Fragments extrets de "Catalunya sota el règim franquista"

Edicions catalanes de París 1973

 

L'INSTITUT CATALÀ D'ESTUDIS POLÍTICS I SOCIALS, INSTITUCIÓ CIENTÍFICA que va funcionar clandestinament a Barcelona, rebé l'encàrrec de realitzar un ampli estudi sobre la situació dels Països Catalans sota el règim del general Franco. Posteriorment es va reeditar amb el nom de l'autor:  Josep Benet i Morell.

***

Bandolerisme del segle XXI

    Foto extreta del Diari ARA

 Mai deixaran de sorprendre' ns els esdeveniments de "lladres i serenos".   La notícia apareix avui en el Diari ARA en la secció aracrònicaeconomia, avalada per l'Agència EFE: "Quatre hostesses estafen 6  milions d'euros amb monedes velles". Llegint-ho m'ha fet pensar en el bandolerisme dels segles XVII al XIX que teniem a la península amb les seves activitats al marge de la llei contra persones de rellevància i que segons les llegendes, per ajudar a les persones socialment desfavorides per les crisis i la fam. No és aquest el destí de l'estafa que comento, però sí el símbol del poder ecònomic europeu, on ha estat fet aquest furt.

L'estafa en qüestió ha estat contra el Bundesbank. El banc alemany sembla que retirava les monedes defectuoses de 1 i 2 euros, desfent l'anella que l'envolta i convertint-los en ferralla, per emetre monedes noves. Una banda organitzada va comprar aquesta ferralla que el banc posà a la venda per reciclar el metall. Aquests compradors enviaven aquest carregament a la Xina i en aquell país, les tornaven a muntar i les preparaven per viatjar novament a Alemanya i el mateix Bundesbank les canviava per bitllets.

El descobriment d'aquest afer va començar quan a les duanes de l'aeroport de Frankfurt van veure que una hostessa de Lufthansa tenia dificultats per manipular el seu equipatge. A l'inspeccionar la maleta van adonar-se que contenia una gran quantitat de monedes d'un i dos euros. Les implicades són quatre hostesses que viatjaven regularment de Frankfurt a la Xina. L'estafa va ser entre els anys 2007 i 2010.
Segons la fiscalia cap dels membres del Banc és sospitós de la trama.

El cronista ens diu que sembla el guió perfecte d'una pel·lícula de robatoris singulars. Una vegada més veiem que la realitat supera la ficció.

***

Llegat de saviesa

Amb motiu del meu recent aniversari, he estat obsequiada amb el darrer disc de Raimon titulat "Rellotge d'emocions". Encara no he tingut gaire temps per recrear-m'hi, però he trobat en aquest exquisit treball, un Raimon serè i madur en les seves reflexions, sense deixar de banda per descomptat les seves denúncies socials en alguns temes de força actualitat.

Hi ha un tema que comença així: Amb més records que projectes, amb més passat que futur...

Els que hem anat madurant al costat de Raimon, estem també en aquesta fase,  i m'ha fet entreveure la importància que ha tingut la nostra educació infantil en les emocions i en els records que perduren i que fins que no arribes a tenir un espai de reflexió propi, no et fas càrrec del que va ser aquell temps inesborrable.

Conec pares i mares que creuen que donant als seus fills només formació intel·lectual, ja en tindran ben bé prou per afrontar-se a la vida. L'experiència em diu que també la formació ha de ser de caire emocional i amb ganes de transmetre la saviesa que els anys viscuts ens han donat. D'aquesta manera la balança personal queda equilibrada, i aquest llegat sempre serà viu en les vivències futures. El bagatge cultural i emocional que hem rebut no és en va, ens acompanya sempre per decidir els nostres camins i la nostra conducta envers els altres. Si només rebem instrucció acadèmica, ens mancará evidentment una part de la nostra humanitat.  

Dit això, continuo rellegint la poesia musicada de Raimon que fa al·lusió als seus orígens, a les seves emocions i a la seva trajectòria, que tant ens fa i ens ha fet pensar al llarg de tots aquests anys.

Trobem també en el disc un poema musicat de l'Espriu i un poema dedicat a l'Antoni Tàpies. Una bona feina.

 ***

Hanami, Primavera i Lluna de Març

Demà entrarem a la Primavera. Enguany els japonesos no podran celebrar el Hanami. Aquest esclat primaveral dels cirerers no en podran gaudir per raons òbvies. Una cultura malmesa per les adversitats, amb moltes ferides que costaran de tancar, i mentre en aquella part de món i en altres es lluita per la supervivència, nosaltres ahir varem tenir el privilegi de contemplar el regal de la lluna amb tota la seva magnificència. Avui comentaven uns científics que per a la ciència, la lluna res té ja a aportar. No?.... No ho crec pas, els que no sóm erudits ja en gaudim només de tenint-la guaitant-nos dia rera dia en totes les seves fases i posant-se els seus millors vestits per a la seva contemplació.

A més, al llarg de la vida del nostre planeta, el nostre satèl·lit ha estat font d'inspiració literaria de poetes, pintors, escriptors, dramaturgs i genis de les arts, i encara ens aportarà més.

Reprodueixo un parell de fragments del llibre Tokio Blues, de l'escriptor japonès Haruki Murakami:


[Vaig avançar pel camí, il·luminat per la llum curiosa i irreal de la lluna, i em vaig endinsar al bosc. Sota aquella llum tot ressonava d'una manera especial. El soroll buit de les meves passes m'arribava des d'una altra direcció, com si sentís algú caminant pel fons del mar. De tant en tant sentia un cruix darrera meu. Al bosc es notava una certa pesantor. Era com si tots els animals nocturs retinguéssin l'alè esperant el meu pas]

[La lluna era tan clara que vaig apagar el llum de la sala i em vaig estirar al sofà per escoltar el piano de Bill Evans. La llum que entrava per la finestra feia que tots els objectes projectessin una ombra allargada i tenyia la paret d'un lleu to de tinta xinesa. Vaig treure la petaca de brandi de la motxilla i en vaig fe un glop que em vaig empassar lentament. Vaig notar com l'escalfor em baixava a poc a poc pel coll i m'arribava a l'estòmac, des d'on es va escampar cap a tots els racons del meu cos. Després de fer un altre glop, vaig tapar la petaca i la vaig desar a la motxilla. Em va semblar que la llum de la lluna es movia al ritme de la música.]

I aquí el meu petit homenatge a la Primavera, a la Lluna i al país del Sol naixent.

 

***

Una experiència diferent al Poble Sec

Poble Sec
Aquarel·la de Raimundo López Bayarri
extreta del seu blog d'Internet






La pluja no va ser motiu ahir per desplaçar-me mitja horeta en metro amb destinació a la trobada mensual, el fil conductor de la qual, és el món dels llibres. Malgrat tots els esforços, no va ser possible que el micròfon funcionés, però gràcies a la bona comprensió dels companys amb dificultats auditives es va iniciar la sessió que com sempre va ser encarrilada amb destresa, per la nostra benvolguda conductora.

És la segona vegada que assisteixo a la reunió, puc dir que és força interessant compartir aquesta experiència emmig de persones amb dificultat per la oïda, però aplaudeixo la iniciativa ja que la integració resultant, és força òptima.

Les dues novel·les ben diferents que hem comentat són:

Cuatro amigos de David Trueba

Un relat sobre uns dies de vacances de quatre amics de tota la vida, que es disposen a fer la "ruta del bacalao" dins d'una furgoneta llogada, i que amb un llenguatge barroer, però no exempt de genialitats en la prosa emprada, en Trueba ens endinsa en el món de la joventut dels anys 90. Una mica podriem dir, que els quatre amics són com els "Tres Mosqueters" d'Alexandre Dumas, però amb problemes dels segle XX, amb situacions iròniques i desmanegades. De totes maneres, amb la complicitat dels membres del Club de lectura, te n'adones del profit que se'n pot treure del que ens vol dir sempre un autor, quan en exposa temes que en principi ens semblen banals.

Mal de Pedres de la Milena Agus

Una prosa exquisida. Dues vegades me'l vaig llegir en un mes, només consta de 95 pàgines. L'argument l'enllaço aquí,  extret del comentari que l'Espolsada va fer en el seu dia. El comparo amb la fàbula de L'aneguet lleig, incomprès pels seus, en un indret singular i en un temps també especial de la segona guerra mundial. Va ser tot un goig poder participar en la posada en comú d'aquesta sensual novel·la.

***

El temps vola i vola........

Fa dies que no tinc temps pel blog. Llegeixo a corre-cuita algunes entrades que m'interessen dels companys i sant tornem-hi als meus afers. No me n'adono i ja estem altra vegada al cap de setmana, i no és que faci res especial, no tinc setmanes blanques ni criatures petites per cuidar ni res de res, però el temps se m'escola sense pensar. Tampoc cal comentar com el temps se me'n va, no crec que sigui interessant per a ningú els afers domèstics que m'ocupen, qui més qui menys en té, i això que en aquests moments no sóc assalariada, però el temps vola i vola.....  Ahir mateix vaig assistir a la Llibreria Bertrand, a la presentació del llibre que ha escrit l'Anna Figuera,  amb el títol "Jordi Pujol i els Jueus". No cal dir la gran afluència de públic que hi havia ja una hora abans de que comencés. Els convidats van ser el mateix M.H. Jordi Pujol, el Sr. Shlomo Ben Ami,  actualment vicepresident del "Centro internacional de Toledo para la Paz" i l'acte va ser moderat pel periodista de tots conegut, Josep Cuní.

Ens ho vam passar tant bé, escoltant a les persones que componien la mesa, que no ens vam adonar que havien passat gairebé dues hores i l'escriptora no havia pogut parlar ni un mot. Això va ser comentat pel Sr. Cuní i la pobra Anna va haver d'abreujar la seva intervenció per problemes d'horari.

Les paraules del Sr. Ben Ami, força interessants, i com sempre el brillant i clarivident Jordi Pujol ens va mostrar la seva faceta sionista, per molts desconeguda, amb força modèstia, respecte i genialitat personal que ens va fer riure i passar-nos-ho bé una bona estona.

Sorprenentment, a vegades les coses venen a tongades atès que actualment estic immersa en la lectura de la novel·la autobiogràfica de la infantesa de l'escriptor jueu Amos Oz, titulada Una historia de amor y oscuridad.  Els orígens, la família i la infantesa d'Amos, un veritable bany d'història jueva que et fa entendre tot el moviment de la diàspora des dels inicis del segle XX. Vaig trobar un blog que fa una interessant ressenya d'aquest llibre del qual poso aquí un enllaç.  

Evidentment molt recomanable.

***

Bigues corcades

Demà dia 3 de març és Sant Medir. Cada any m'agrada fer-ne esment ja que és una festa per mí força peculiar i de records d'infantesa. No em repetiré parlant d'aquest dia  però si que voldria comentar el que em va fer recordar ahir l'Eduard Márquez en el programa l'Hora del Lector, al qual sóc habitual sempre i quan m'interessi algún dels escriptors que hi són convidats.

Foto de Flickr

Miquel Bohigas Costabella

Quan arriba el tres de març, surt del meu disc dur del cervell, l'imatge de l'escola i de les meves companyes. Penso en que se n'haurà fet de les seves vides. No he trobat mai més a ningú i a fe que m'hagués agradat.

L'encontre amb un amic de joventut de l'Eduard Márquez va ser el que va inspirar la seva darrera novel·la "L'últim dia abans de demà" i que va comentar en el programa. Aquest amic però se li va presentar davant els ulls tocant l'harmònica i demanant almoina al bell mig del Portal de l'Àngel barceloní. Sense poder-se creure el que estava veient, no va tenir forces per acostar-s'hi, i de res va servir el penediment d'intentar altre cop aquest encontre dies després. 

En aquesta entrevista va anar comentant sobre la vulnerabilitat del ésser humà, i de com d'un dia per l'altre et pots trobar en situacions crítiques. Metafòricament parlant va dir que és com si tinguessim sempre al damunt unes bigues corcades a punt de fer-se miques sobre nosaltres. Al llarg de la nostra vida ens podem trobar amb situacions no esperades i això li va sugerir la novel·la i el títol del llibre, però que ni de bon troç és un relat pessimista. Al ser preguntat si l'escrit contenia part de la seva vida, va dir que tots els escriptors manifesten evidentment referències a les pròpies vivències, i va portar al programa una sèrie d'objectes de la seva pertinença que surten reflectits en la novel·la, com un joc de cartes fruit de la seva primera feina, i una caixeta de "crema Nivea" que va trobar del seu pare, que guardava uns ninotets fets d'escuradents de fusta i el cap amb un cigronet, que havien servit per que el pare produís les seves pròpies pel·licules i passar-les als seus fills.

M'agrada aquest autor i la seva persona, i he llegit que aquesta novel·la és una de les millors que s'han escrit darrerament en la nostra llengua. Té molts números per passar a enriquir la meva biblioteca per Sant Jordi, i espero que moltes altres també.

Acabo amb el video en el qual el mateix autor, amb la seva veu potent, llegeix un paràgraf d'aquest llibre.

***

La por ha canviat de bàndol

La por ha canviat de bàndol, això ha comentat avui Anwar Zibaoui, expert en assumptes àrabs i mediterranis, en l'entrevista que en Josep Cuni li ha fet a Matins de TV3.

M'ha semblat força interessant i poso aquí l'enllac directe per si algú tè interès en conèixer l'anàlisi que fa d'aquestes revoltes que estem vivint en el Nord d'Àfrica.

 http://www.tv3.cat/videos/3392510/Catalunya-pot-jugar-un-paper-important-en-el-futur-del-nord-de-lAfrica


Al meu parer, vivim altra vegada un Maig-68 en el que els joves universitaris francesos es van revoltar per canviar la vella societat, aconseguir millores socials, educatives i més llibertat. Després de 43 anys, les revoltes han passat als països àrabs, cansats de dictadures i corrupcions i es van extenent com una taca d'oli. Com acabaràn? De moment amb moltes vides lliurades per aquests ideals. Tant de bo s'aconsegueixin aquests canvis.

***

Acte d'Homenatge a Barcelona

Una hora abans ens havíem trobat amb les amigues, per pendre un cafè mentres esperàvem entrar a la sala on es feia l'homenatge. Xerrant, xerrant, quan ens varem adonar la cua anava fent giragonses a l'estil del control de seguretat dels aeroports.

Al posar-nos a la fila, les noies que feien el que podien per organitzar la gentada, ens diuen amb consternació que ja la sala esta plena i que nosaltres som les primeres que havíem de veure l'acte per mitjà d'una pantalla gran a una sala anexa i ens dóna un número com si fós al torn del super. Amb resignació decidim quedar-nos a la cua i esperar. Quan comença la bellugada per entrar, un cert descontrol s'organitza al davant nostre i un grup de persones desapareix per una entrada lateral. Aprofito l'ocasió i, ràpidament faig servir el cervell i les cames i arrossego a les amigues just a l'entrada de l'auditori i ens trobem ubicades a dins, gràcies a la bona voluntat d'una organitzadora, la qual ens diu que ens podem posar a un lateral compartint espai en uns seients de la premsa gràfica. Quina sort!!!!!!

Des d'aquesta posició lateral de privilegi, assistim en primera fila a l'acte d'homenatge d'aquest gran escriptor que ens va deixar l'any passat a l'edat de 87 anys.

Diverses personalitats del món de la cultura i de persones anònimes dels Clubs de lectura de Biblioteques municipals, van anar desfilant i llegint fragments de textos deixats en llegat per aquest home que va rebre el premi Nobel del 1998, i un fragment del discurs del qual, també ens va ser llegit amb força emotivitat.

La compareixença esperada va ser la de la seva vídua Sra. Pilar del Rio, traductora també de la seva obra al castellà, que va posar de manifest la personalitat i la creativitat d'un home de vida senzilla, i que com d'altres el seu record quedarà en tota la seva obra narrativa i en una persona que sabia dir NO quan corresponia. Em va agradar especialment un comentari que va fer sobre llibres, més o menys així: "S'ha de pensar que dins dels llibres hi ha persones, s'ha de passar la mà per damunt de les portades i per les pàgines escrites, i així acaronant-les, recordar-les amb estimació".

Per voluntat expresa de la senyora del Rio, el punt i final el va posar el cantautor Paco Ibáñez, un gran amic, el qual amb la seva inseparable guitarra, i el seu carisma habitual, ens va obsequiar amb una selecció de les seves cançons, en castellà, euskera, francès i català i va acabar amb una de les preferides de l'escriptor, Grândola, Vila Morena, símbol de la Revolució dels Clavells de 1974, que va ser corejada per tots els assistents i amb força emoció.




No recordava un acte d'aquestes característiques emotives, des dels temps de la dictadura amb els concerts als quals assistíem de la lluita clandestina.

***